Resultats de la cerca

Els cometes són cossos fascinants que ens ajuden a entendre l’origen del sistema solar Per aprofundir en el concepte general, consulta l’entrada cometa de la Gran enciclopèdia catalana , i explora altres casos històrics com el cometa 67P/Čurjumov-Gerasimenko , el cometa Machholz , el cometa Lulin , el cometa de Halley i altres Però què passa quan en detectem un que no pertany al nostre sistema El cometa interestellar 3I/ATLAS és un exemple excepcional que ha despertat l’interès de la comunitat científica En l’article de  Divulcat “ Sobre la natura del cometa interestellar 3I/…

Els cometes són missatgers còsmics que ens parlen de l’origen i evolució dels sistemes planetaris Però quan en detectem un que prové d’un altre sistema estellar, el repte científic és majúscul L’article de  Divulcat “ Desvetllant la natura cometària de 3I/ATLAS ”, de l’astrofísic Josep Maria Trigo, dins el seu blog  Ciències planetàries i meteorits , que explica l’estudi que ha liderat sobre aquest objecte, un treball que analitza les característiques d’aquest cometa interestellar i planteja hipòtesis sobre la seva composició i trajectòria Els resultats apunten que 3I/ATLAS és similar als…

El seu pare, un pastor luterà, es feu càrrec personalment de la seva educació fins a la seva mort, el 1683, i després ho feu el seu oncle, Justinus Toellner Rebé d’un camperol de Sommerfel, prop de Leipzig, i aficionat a l’astronomia, Christoph Arnold, els seus coneixements sobre la matèria Es casà 1692 amb l’astrònom  Gottfried Kirch Guben, 18 de desembre de 1639 ‒ Berlín, 25 de juliol de 1710 El 1700 es traslladà a Berlín quan Kirch fou nomenat astrònom ordinari de l’Acadèmia de Ciències, on treballà de manera no oficial però sí reconeguda amb el seu marit fent observacions astronòmiques…

Graduat 1975 i doctorat 1978 per la Universitat de Bonn amb una tesi sobre radioastronomia, en 1978-80 dugué a terme estudis postdoctorals al Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics de Cambridge, Massachusetts Estats Units Els anys 1980-82 feu recerca sobre espectroscòpia remota d’infrarojos a la Universitat de Califòrnia Berkeley, on exercí la docència fins el 1986, quan fou nomenat director de l’Institut Max Planck de Física Extraterrestre MPE de Garching Baviera, Alemanya El 1998 fou nomenat professor honorari de la Universitat Ludwig-Maximilian de Munic, i des d’aquest any fins al…

Es graduà en física el 1990 per la Universitat de Ginebra, on es doctorà el 1995 sota la direcció de Michel Mayor , del qual esdevingué un estret collaborador a l’Observatori de Ginebra Professor a la Universitat de Ginebra, des del 2013 és professor a la Universitat de Cambridge Emprant el mètode de la velocitat radial, el 1995 descobrí, juntament amb Mayor, el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b A aquesta descoberta seguiren els anys següents la de milers d’altres planetes extrasolars per altres mètodes En particular, destaca el del trànsit planetari , del qual Quelioz en…

Graduat el 1958 per la Universitat de Manitoba, l’any 1962 obtingué el doctorat per la Universitat de Princeton Nova Jersey, EUA, on desenvolupà la carrera acadèmica i científica Ha centrat la seva recerca en la interpretació de la radiació cosmològica de fons , identificada el 1964, a partir de la qual ha explicat la formació de les galàxies i la seva distribució a l’Univers De les seves nombroses publicacions sobresurten Physical Cosmology 1971, The Large-Scale Structure of the Universe 1980 i Principles of Physical Cosmology 1993 La seva aportació ha estat reconeguda amb nombrosos guardons…

El sistema solar va centrar una gran part de les notícies astronòmiques de l'any L'arribada a Plutó de la sonda New Horizons , l'anunci de la presència d'aigua líquida a Mart, el descobriment d'un oceà líquid sota la superfície del satèllit Encelade, l'exploració de la sonda Dawn del planeta Ceres i l'estudi del cometa Churyumov-Gerasimenko que va dur a terme la sonda Rosetta en són una mostra La New Horizons arriba a Plutó Detall de la superfície de Plutó, imatge presa des de la sonda New Horizons © NASA / John Hopkins University / Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute La…

Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…

El "gran final" de Cassini Una de les darreres imatges dels anells de Saturn preses per la sonda Cassini © NASA / JPL-Caltech / Space Science Institute La missió Cassini , una missió conjunta de la NASA, l’Agència Espacial Europea ESA i l’Agència Espacial Italiana ASI, va arribar al seu final el 15 de setembre, quan la sonda va quedar destruïda en penetrar intencionadament a l’atmosfera de Saturn Al llarg de més de tretze anys, la sonda Cassini va explorar Saturn i el seu sistema d’anells i satèllits La trajectòria final la va dur a travessar diverses vegades el forat de 2400 km que hi ha…

Primera fotografia d’un forat negre Primera imatge d'un forat negre al centre de la galàxia M87 © Event Horizon Telescope collaboration El 10 d’abril, l’equip de l’Event Horizon Telescope EHT va presentar la primera imatge d’un forat negre, en concret el que es troba al centre de la galàxia M87, una galàxia ellíptica gegant situada a una distància de 16,1 megaparsecs Un forat negre és un cos prou dens per a generar un camp gravitacional a la seva superfície del qual ni tan sols la llum pot escapar Fins ara, els forats negres només es podien detectar de manera indirecta, observant l’efecte que…