Resultats de la cerca
Es mostren 1397 resultats
planetesimal
Astronomia
Cos que formà part del disc d’acreció que donà lloc al sistema solar.
Les dimensions, força variables, anaven d’alguns millímetres a alguns quilòmetres
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846 Galle descobrí…
pínnula
Astronomia
Geografia
Petita placa metàl·lica disposada verticalment a l’extrem de determinats instruments astronòmics o topogràfics i proveïda d’una o més petites obertures circulars o longitudinals per les quals hom dirigeix les visuals per tal d’efectuar alineacions o mesurar angles.
radiogalàxia
Astronomia
Galàxia de la qual hom detecta emissions d’ones radioelèctriques.
Les radiogalàxies poden ésser classificades en dos tipus les normals i les peculiars Les radiogalàxies normals són galàxies ordinàries que emeten una part de les radiacions en longituds d’ona corresponents al domini de les radioones En el cas de les galàxies normals més pròximes, l’origen d’aquestes radioemissions ha estat detectat generalment als discs i a les corones galàctiques, i algunes vegades també als nuclis Per terme mitjà la intensitat d’aquestes radioemissions és de 10 3 8 erg/s però algunes vegades pot arribar fins a un valor extrem de 10 4 1 erg/s En tots els casos, però, aquests…
radiofont
Astronomia
Cadascuna de les regions més o menys extenses del firmament en les quals hom detecta una emissió d’ones radioelèctriques.
Va associada sempre a un cert cos celeste, bé que moltes vegades aquest no és observable visualment
radioestel
Astronomia
Nom donat inicialment a certes radiofonts que hom creia que eren estels, com, per exemple, els quàsars.
radioastronomia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.
La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler causat per la…
quàsar
Astronomia
Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.
El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina