Resultats de la cerca

Conté 116 estels visibles a ull nu, entre els quals un és de segona magnitud i cinc de tercera L’astre principal, α Pegasi , anomenat també Markab , té una magnitud visual de 2,57, pertany al tipus espectral B9 i és situat a una distància de 102 anys llum Conté també un cúmul de galàxies, format per unes cent galàxies És característic del Pegàs el quadrat quasi perfecte que determinen els estels α Pegasi Markab, β Pegasi Scheat, γ Pegasi Algenib, i l’estel Sirrah d’Andròmeda

Té un diàmetre de 520 km, la seva magnitud, quan és en oposició, és 8,4, i el semieix major de la seva òrbita és de 2,77 UA asteroide

El programa fou elaborat per Frank Drake i els seus collaboradors del National Radio Astronomy Observatory de Virgínia de l’Oest i fou dut a terme durant els primers anys de la dècada dels seixanta Per motius teòrics hom escollí els estels τ Ceti i ε Eridani com a regions favorables pel tipus d’estudi que es realitzava, i els radiotelescopis adscrits a la investigació estudiaren tots els senyals rebuts en un estret interval de longituds d’ona centrat en el valor de 21 cm longitud a la qual emet l’hidrogen neutre, un dels components més abundants de l’Univers Aquest experiment no donà cap…

Popularment és anomenada el Carro petit Conté 40 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de segona magnitud i un de tercera L’estel principal de la constellació, α Ursae Minoris , és l'Estel Polar i coincideix, aproximadament, amb la posició del pol nord de l’hemisferi celeste

Popularment és anomenada el Carro Conté 210 estels visibles a ull nu, cinc dels quals són de segona magnitud i set de tercera L’astre principal, α Ursae Majoris , és un sistema doble situat a una distància de 142 anys llum de la Terra en el qual l’estel principal és un estel gegant de magnitud aparent visual 2,02, que pertany al tipus espectral K0, mentre que l’estel secundari té una magnitud de 4,96 L’Ossa Major conté un altre sistema doble, constituït pels estels Mizar i Alcor

Té lloc anualment des de principis d'octubre fins a principis de novembre, amb el pic d'activitat al voltant del 21 d'octubre, quan la Terra passa prop de l’òrbita del cometa Halley, els residus del qual són l’origen de l’eixam

Conté 209 estels visibles a ull nu, dos dels quals són de primera magnitud, cinc de segona i quatre de tercera Els seus astres principals, Betelgeuse α -Ori , magnitud 0,7, variable, Rigil β -Ori , magnitud 0,15 i Bellatrix γ -Ori , magnitud 1,64, juntament amb χ -Ori , determinen un rectangle gairebé regular que és dividit en dos per una línia quasi parallela als costats més curts i que és determinada per tres estels, coneguts amb el nom dels Tres Reis , les Tres Maries o també el Cinturó o Cenyidor d’Orió Un objecte celeste molt interessant de la constellació és una nebulosa d’emissió,…

Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum

L’estel α Octantis pertany al tipus espectral F4, és a una distància de 148 anys llum i té una magnitud aparent de 5,4 En l’Octant, però, contràriament als convenis establerts, l’astre més brillant és catalogat com a β Octantis i té una magnitud aparent de 4,34 La regió del firmament ocupada per l’Octant conté també el pol sud celeste Malgrat això, la constellació de l’Octant no és utilitzada en l’orientació nocturna dels navegants, perquè els 56 estels visibles a ull nu que conté són poc brillants La constellació que hom utilitza com a referència per a situar el pol sud és la Creu del Sud,…

És anomenada també l’Au del Paradís L’astre principal, α Api , és un estel de magnitud aparent visual 3,81, que pertany al tipus espectral K5 i que és situat a una distància de 230 anys llum