Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Ricard Cirera i Salse
Astronomia
Astrònom, germà de Lluís Cirera.
Jesuïta 1880, feu les primeres experiències científiques a l’observatori meteorològic de Manila 1888-94, on aixecà el pla magnètic de les Filipines perfeccionà els estudis a París 1899-1903 Fundà 1904 i dirigí fins el 1920 l’ Observatori de l’Ebre , on el 1914 creà la revista científica Ibérica , que assolí un gran ressò a la península Ibèrica i als països sud-americans, i que dirigí fins el 1919 En 1921-23 residí a Bombai com a procurador general de la missió dels jesuïtes Fou promotor 1925 del Palau de les Missions de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El 1927…
Konstantin Eduardovič Ciolkovskij

Konstantin Eduardovič Ciolkovskij
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic rus, un dels membres més destacats de la primera generació de capdavanters de l’astronàutica.
En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà, també, el canvi del…
Subrahmanyan Chandrasekhar
Astronomia
Astrofísic nord-americà d’origen indi.
Educat a Madràs i a Cambridge 1933-37, on fou alumne de Dirac, el 1937 anà a la Universitat de Chicago, d’on fou professor d’astrofísica teòrica El 1953 es naturalitzà nord-americà Estudià els estels nans blancs, dels quals n'explicà l’evolució, i en determinà la massa màxima límit de Chandrasekhar Determinà la massa màxima del nucli d’heli d’un estel límit de Chandrasekhar-Schönberg i estudià també la transferència d’energia per radiació i convecció a les atmosferes estellars, i la polarització de la llum emesa per determinats estels El 1983 rebé el premi Nobel de física És autor, entre…
Anders Celsius

Anders Celsius
Astronomia
Física
Físic i astrònom suec.
Professor d’astronomia a la Universitat d’Uppsala 1730-44 Conegut especialment per una memòria presentada a l’Acadèmia Sueca de Ciències 1742, on proposà l’escala centígrada de temperatures anomenada posteriorment escala Celsius temperatura Feu estudis sobre l’aurora boreal, i el 1736 participà en l’expedició francesa a Lapònia per mesurar un grau de meridià Supervisà la construcció de l’Observatori d’Uppsala 1740 i en fou el primer director
Giovanni Domenico Cassini
Astronomia
Astrònom italià.
Fou professor d’astronomia a la Universitat de Bolonya El 1667 fou cridat per Colberty com a director de l’observatori de París En 1671-84 descobrí quatre satèllits de Saturn, així com la divisió de l’anell d’aquest planeta que duu el seu nom divisió de Cassini Estudià el moviment dels satèllits de Júpiter i en publicà unes taules aplicables a la navegació Féu una determinació força acurada de la parallaxi solar Fou el primer a considerar científicament el fenomen de la llum zodiacal Les Éléments d’astronomie vérifiés , 1693
Laurent Cassegrain
Astronomia
Física
Sacerdot, físic i astrònom francès.
És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix gaires dades sobre…
Richard Christopher Carrington
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera
Jacobus Cornelius Kapteyn
Astronomia
Astrònom neerlandès.
Treballà a l’observatori de Leiden i fou professor a Groningen A fi de poder estudiar detalladament l’estructura de la Via Làctia, proposà la tria de 252 punts de l’esfera celeste i la determinació precisa de les posicions dels estels situats entorn d’aquests punts Per aquest procediment hom ha pogut catalogar uns 300 000 estels
James Jeans
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom anglès.
Professor a Princeton i a Cambridge, es féu famós per les seves crítiques a Laplace i per la seva teoria sobre la formació de les galàxies Bé que no creia en el progrés benèfic de la ciència, s’esforçà a fer conèixer les noves teories de la relativitat, quàntica, etc, i donà una visió històrica de la física en el llibre The Growth of Physical Science 1947 També escriví The Wide Aspects of the Cosmogony i The Universe around Us 1929
Iṣḥaq Nafusí
Astronomia
Judaisme
Jueu astrònom, mestre de rellotges i astrolabis, al servei dels reis Pere III i Joan I, des del 1359, dels quals fou nomenat familiar el 1360 i el 1381, respectivament.
Obtingué d’aquests el nomenament per a càrrecs de l’aljama de Mallorca Rebé el baptisme durant els avalots del 1391 i pogué emigrar a Bugia, des d’on sembla que emprengué un viatge a Terra Santa