Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
horitzó
Astronomia
Transports
Circumferència menor de l’esfera terrestre que, continguda en un pla perpendicular a la vertical, limita el casquet esfèric visible per a un observador situat a una certa altura, especialment quan el casquet pertany a la mar.
horari
Astronomia
Arc de l’equador celeste, comptat en hores i en sentit retrògrad, des del punt d’intersecció de l’equador amb el pla meridià del lloc fins al cercle horari de l’astre.
hora del cronòmetre
Astronomia
Hora que marca el cronòmetre, a la qual cal aplicar dues correccions, que són l’estat absolut i la part proporcional al moviment diari, per tal de saber l’hora civil del meridià de Greenwich.
hora
Astronomia
Temps del dia expressat en hores comptades des de la mitjanit o des del migdia i en fraccions d’hora.
Hom parla, en aquest sentit, d' hora sidèria, hora oficial, hora civil , etc, com a sinònims, respectivament, de temps sideri, temps oficial, temps civil , etc temps
corn
Astronomia
Cadascuna de les puntes de la lluna en quart minvant o creixent.
filament
Astronomia
Núvol de gas situat en el límit cromosfera/corona del Sol, que presenta un aspecte filamentós.
La seva densitat és superior a la del seu entorn, però la seva temperatura és inferior
estel gegant
Astronomia
Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol i una temperatura superficial entre els 4.000 K i els 6.000 K.
Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10% del seu…
estel
Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…
espectròmetre
Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…