Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
pla transversal
Astronomia
Pla perpendicular al longitudinal d’una embarcació, especialment el que passa per la quaderna mestra.
pla galàctic
Astronomia
Pla hipotètic que ha estat definit per conveni i que divideix la Galàxia en dues meitats, cadascuna de les quals és, aproximadament, la imatge especular de l’altra.
És el pla de referència per al sistema de coordenades galàctiques
gnòmon
Astronomia
Tecnologia
Estil o tija, de llargada i orientació convenients, l’ombra del qual assenyala l’hora en els rellotges de sol.
geocentrisme
Astronomia
Sistema astronòmic que considerava la Terra com a situada al centre de l’Univers i amb tots els altres astres girant al seu entorn (astronomia, sistema ptolemaic).
gegenschein
Astronomia
Claror molt feble que apareix al cel, sobre l’eclíptica, a uns 180° del Sol.
Només és visible en nits molt clares És anomenada també claror antisolar o llum antisolar , forma part de la llum zodiacal, i té, per tant, el mateix origen que aquesta
galàxia
Galàxia visible
© Corel
Astronomia
Cadascuna de les agrupacions d’estels que, vistes amb el telescopi, presenten un aspecte brillant, nebulós i generalment aixafat.
A causa de les immenses distàncies que separen la Terra de les galàxies, és gairebé impossible de distingir-hi cap estel individual Charles Messier, per tal d’evitar confusions a l’hora d’identificar cometes, confeccionà un catàleg que inclou nebuloses, cúmuls d’estels i galàxies exteriors Encara actualment tots els objectes catalogats per Messier són indicats amb la lletra M seguida del número d’ordre que els correspon al catàleg El primer observador que detectà l’estructura espiral d’una galàxia fou WP Rosse, l’any 1845 La prova experimental que les galàxies eren objectes exteriors a la Via…
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
forat blanc
Astronomia
Entitat astronòmica hipotètica que seria una font contínua de matèria i radiació, localitzada en un punt singular de l’espaitemps.
La matèria i la radiació provindrien d’un forat negre situat en un altre lloc de l’espaitemps Aquestes entitats foren descrites per primera vegada cap a l’any 1930 per Einstein i Rose, poc després que K Schwarzschild estudiés teòricament les característiques dels forats negres, l’existència dels quals postulà aplicant les equacions de la teoria general de la relativitat al cas límit d’una concentració de massa de densitat infinita Segons Einstein i Rose, les equacions escrites per Schwarzschild admetien una segona solució, segons la qual hom podria imaginar l’existència de forats negres els…
flòcul
Astronomia
Nom aplicat antigament a diferents fenòmens solars, que correspon als conceptes actuals de filaments (flòculs brillants) i de plages (flòculs foscs).