Resultats de la cerca

Deixeble d’ibn Ṭufayl, la fama li prové de l’oposició al sistema ptolemaic, exposada en el seu llibre d’astronomia Kitāb al-hai'a , traduït a l’hebreu per Mošé ibn Tibbon 1259, i al llatí per Qalonymos ben David 1529

Estudià a Zuric, i residí a Suïssa fins el 1925, que se n'anà als EUA Fou professor al California Institut of Technology, i investigà sobretot les galàxies, la matèria intergalàctica i les supernoves, treballs que efectuà a l’observatori de Mount Palomar

Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra astronòmica d…

Acusat davant la inquisició, hagué d’exiliar-se a Portugal, on morí a la presó inquisitorial És l’iniciador de l’obra històrica Šebet Yĕhudà ‘La vara de Judà’, continuada pel seu descendent Šĕlomó ibn Verga

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Fou professor a Zuric i director de l’observatori federal El 1882 descobrí les relacions entre les taques solars i el magnetisme terrestre

Treballà a l’observatori de París i féu experiències sobre la influència personal en l’observació Amb GRayet, el 1867 descobrí els anomenats estels de Wolf-Rayet , pròxims a la constellació del Cigne

Es doctorà en astronomia a Berkeley 1931 A Harvard fou director de l’observatori Smithsonià 1955-73 i professor d’astronomia 1950-77 El 1950 avançà una teoria sobre la natura del nucli dels cometes, anomenada model de la bola de neu bruta cometa , confirmada el 1986 per observacions en el cometa Halley Descobrí diversos cometes

Capellà a l’església de Sankt Johannes de Nuremberg, estudià la geometria, la geografia, l’astronomia, etc És un dels creadors de la trigonometria moderna Ideà un tipus de transformació algèbrica que anomenà prostafèresi , que fou usada fins la introducció dels logaritmes Féu nombroses observacions meteorològiques i astronòmiques