Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
Instituto de Astrofísica de Canarias
Astronomia
Centre d’investigació i observació astrofísica, resultat d’un acord internacional entre set països, i situat al Teide, a la Universitat de La Laguna i al Roque de los Muchachos.
l’Indi
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Telescopi, el Microscopi, la Grua, el Tucà, l’Octant i el Gall Dindi.
Conté molt pocs estels visibles a ull nu L’astre principal, α- Indi , té una magnitud visual de 3,21 i és situat a una distància de 102 anys llum
Hiperíon
Astronomia
Satèl·lit de Saturn, descobert per W.C. Bond el 16 de setembre de 1848.
L’òrbita entorn del planeta té un semieix major d’1481000 km i un període de revolució de 21 dies 6 hores i 31 minuts Té una magnitud aparent visual, quan Saturn és en oposició, de 14,2
Himalia
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1904 per C. Perrine.
Té un diàmetre d’uns 180 km, un radi orbital d’11 480 km, i un període orbital de 250,6 dies
l’Hidra femella
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les del Lleó, el Sextant, la Copa, el Corb, la Verge, la Balança, el Centaure, la Màquina pneumàtica, la Brúixola i el Cranc.
L’estel principal, α Hydrae , és un gegant de segona magnitud anomenat Alfard i és situat a 130 anys llum
l’Hidra mascle
Astronomia
Constel·lació austral situada entre les d’Eridà, el Rellotge, el Reticle, l’Orada, la Taula, l’Octant i el Tucà.
L’estel principal, α Ηψδρι, té una magnitud visual de 3,02 i és situat a una distància de 42 anys llum
Híades
Astronomia
Cúmul obert de la constel·lació del Taure.
Conté 132 estels coneguts, tots els quals s’allunyen del centre del cúmul a una velocitat aproximada de 40 km/s Els estels més brillants adopten la forma de V i pertanyen a la classe espectral K
Hèrcules
Astronomia
Extensa constel·lació boreal situada entre les de la Lira, el Dragó, el Bover, la Corona Boreal, el Serpentari i l’Àguila.
L’astre principal, α- Herculis , és un sistema binari de magnitud global variable entre 3,1 i 3,9 i situat a 540 anys llum Conté un important cúmul globular, el M13 L’any 1934 hom observà, en aquesta constellació, una nova
Hèctor
Astronomia
Asteroide número 624 del Catàleg General, descobert per Kopff el 10 de febrer de 1907 des de Heidelberg.
La seva òrbita té un semieix major de 5,1211 UA i una excentricitat de 0,20 Quan és en oposició hom el veu com un astre de magnitud 15,2 Pertany al grup dels Troians
cometa de Halley
El cometa de Halley
© Corel
Astronomia
El cometa periòdic més cèlebre.
Fou el primer cometa del qual hom predigué el retorn Té un període d’uns 76 anys i és visible a ull nu quan és pròxim al periheli L’excentricitat de l’òrbita és de 0,967, i té una inclinació de 162° 12´ 55´ El 1705 E Halley constatà que els cometes apareguts els anys 1531, 1607 i 1682 eren el mateix, i en predigué encertadament la tornada per al 1758 En l’aparició de 1910, es produí un cert pànic, perquè hom preveia que la Terra travessaria la cua del cometa, però, bé que succeí així, el fet només provocà alguns fenòmens òptics Durant l’aparició de 1985-86, diverses sondes automàtiques…