Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
gas interestel·lar
Astronomia
Forma en què es presenta la major part de la matèria interestel·lar
.
És compost per hidrogen ≃65%, heli ≃35% i altres elements en proporció molt inferior Pot ésser detectat per l’emissió i l’absorció de llum i radioones en el seu si, especialment de certes línies espectrals Mitjançant els estudis radioastronòmics del gas interestellar hom pot obtenir informació de zones de la Via Làctia òpticament inaccessibles
gamma
Astronomia
Símbol emprat per a designar el tercer estel més brillant d’una constel·lació.
fulguració solar
Astronomia
Augment notable de la lluminositat de la superfície solar que es produeix en regions d’àrea reduïda durant un temps generalment breu.
Les fulguracions resulten clarament visibles quan són observades a les longituds d’ona corresponents a les ratlles Hα, H i K de l’espectre solar La intensitat de les fulguracions més brillants sol ésser tres o quatre vegades superior a la intensitat mitjana de la fotosfera solar i normalment hom les observa sobre flòculs preexistents
forat negre
La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
finestra atmosfèrica
Astronomia
Interval de l’espectre electromagnètic que conté aquelles radiacions que no són absorbides o reflectides apreciablement per l’atmosfera d’un planeta.
L'atmosfera terrestre presenta la finestra visible entre 300 i 900 nm, i la finestra ràdio entre 1mm i 15 m de longitud d’ona
escafandre espacial
Escafandre espacial
© Fototeca.cat
Astronomia
Vestit destinat a protegir l’astronauta del medi ambient hostil propi dels vols espacials i a envoltar-lo d’un medi adient amb les funcions humanes.
equador galàctic
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix que passa pels pols galàctics.
equador celeste
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste determinat per la intersecció de l’esmentada esfera amb un pla perpendicular a l’eix del món
.
Aquest cercle, que divideix l’esfera celeste en dues semiesferes, anomedades hemisferi austral i hemisferi boreal , serveix de referència a certs sistemes de coordenades astronòmiques, i per això té un gran interès la seva determinació exacta Cal tenir en compte, però, que l’eix del món presenta desplaçaments deguts als moviments de nutació i precessió, i que, per tant, l’equador celeste no és un cercle fix, sinó que varia amb el temps