Resultats de la cerca
Es mostren 1398 resultats
eixam de meteors
Eixam de meteors dels Gemínids
Astronomia
Augment del nombre de meteors observats en el firmament, originat en travessar la Terra un eixam meteorític.
Popularment, un d’aquests fenòmens és anomenat pluja d’estels
eix del món
Astronomia
Qualsevol recta paral·lela a l’eix de la Terra que té la propietat que qualsevol observador sobre la superfície terrestre veu com el cel estel·lar sembla girar entorn de l’eix del món que passa pel seu lloc d’observació.
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
eclíptica
Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
Astronomia
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.
L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La inclinació de l’eix de la…
dicotomia
Astronomia
Fase dels planetes inferiors, Mercuri i Venus, en què solament és il·luminada pel Sol una meitat del planeta.
dicotomia
Astronomia
Fase de la Lluna en què és solament visible la meitat del disc.
diàmetre aparent d’un astre
Astronomia
Arc de l’angle determinat per les dues visuals dirigides per un observador als extrems del diàmetre d’un astre, la superfície del qual es presenta sota l’aspecte discoidal.
Coneguts aquest angle i la distància de l’observador a l’astre, hom pot calcular la corda corresponent, magnitud que hom agafa generalment com a valor del diàmetre real de l’astre