Resultats de la cerca

Aquests meteorits provoquen, cap al 15 de novembre de cada any, una pluja d’estels, que, encara que actualment és feble, fou molt espectacular els anys 1799, 1833 i 1866 El cos progenitor dels Leònids és el cometa 55P/Tempel-Tuttle

Té un diàmetre d’uns 20 km, un radi orbital d’11 094 km i un període orbital de 239 km

Per primer cop en un cometa, hom hi detectà la presència d’aigua ionitzada, a més de grups OH, CH i HCN Fou observat per l’estació orbital Skylab i per d’altres satèllits artificials

La seva òrbita té un semi-eix major de 778,5 milions de quilòmetres 5,2 UA, i el seu període de translació és d’11 anys, 315 dies i 1,1 hora Júpiter té la velocitat de rotació més alta de tots els planetes del sistema solar, completa una volta sobre si mateix en tan sols 9 hores i 55,5 minuts La massa de Júpiter, que és unes 318 vegades superior a la massa de la Terra, és quasi dues vegades i mitja la suma de les masses de tots els altres planetes, i el seu diàmetre 142984 km és més de deu vegades superior al de la Terra planeta Vist a través del telescopi, el disc de Júpiter presenta un…

Aquesta zona de silenci absolut comença cap als 150 km d’altitud

És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud…

El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable

En el moment de l’altura meridiana de pas superior el triangle de posició es converteix en un arc de meridià, car l’angle al pol val 0°, la qual cosa simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud En el moment de l’altura meridiana de pas superior l’azimut de l’astre és sempre nord o sud

Només és observable en els astres circumpolars, en els quals serà l’altura positiva mínima En els astres amb arc nocturn serà l’altura negativa màxima en valor absolut En prendre l’altura meridiana de pas inferior hom simplifica extraordinàriament el càlcul de la latitud