Resultats de la cerca

Fou professor de matemàtiques a Heidelberg 1586 i a Tübingen 1584 Partidari aferrissat del sistema heliocèntric de Copèrnic, convencé dels seus avantatges el seu deixeble Johannes Kepler Indicà les possibles causes de la llum cendrosa de la Lluna que hom observa durant el quart creixent i el quart minvant L’any 1596 edità el Mysterium cosmographicum de Kepler

És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer

Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds

Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard

Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat globalment L…

Estudià teologia i fou pastor luterà Collaborà amb Kepler, el qual féu servir per als seus estudis les observacions de Fabricius sobre el planeta Mart Propugnà l’ús del telescopi per a l’estudi i l’observació dels estels i dels planetes El 1596 descobrí el primer estel variable, anomenat Mira Ceti A partir del 1610 s’interessà per les taques solars, que estudià juntament amb el seu fill

El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels

Del 1931 al 1939 investigà l’evolució i estructura solars, i d’ençà del 1951 estudià la física dels cometes, dels quals intentà també d’esbrinar l’origen 1977 i de relacionar-los amb la formació del sistema solar Fou quan estudiava les cues de plasma dels cometes que suggerí que el Sol expelleix radialment un plasma que es desplaça a gran velocitat, i descobrí així l’anomenat vent solar

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…

Banquer a la seva ciutat natal, es decantà a l’astronomia i establí un observatori prop de Berlín En collaboració amb Johann Heinrich von Mädler 1794-1874, estudià els efectes de la refracció de la llum en la predicció dels eclipsis i confeccionà un mapa de la Lluna, el més complet de l’època 1836 Feren, també, un dels primers mapes de Mart 1830