Resultats de la cerca

Sacerdot i prior de l’abadia de Rille, a Anjou, fou un dels primers a ocupar-se de l’astronomia de posició moderna i, amb Adrien Auzout, ideà 1667 el micròmetre de fils mòbils per donar més precisió a les observacions astronòmiques Entre els anys 1669 i 1670 efectuà la primera mesura precisa de la longitud del grau de meridià entre Sourdon prop d’Amiens i Malvoisin prop de París El 1677 féu una sèrie d’investigacions per determinar la velocitat del so

Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra

Fou nomenat metge de cambra d’Enric II 1547 Introduí diferents termes en fisiologia i patologia i determinà l’apendicitis i el peristaltisme 1542 Féu la primera descripció de l’endocarditis, i en termes generals, a part els seus tractats de matemàtiques i d’astronomia, establí un nou criteri en medicina prenent com a base la medicina de Galè i la medieval

Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…

Diputat pel tercer estat, esdevingué popular i fou elegit president del consell municipal de París el 1789 Volent evitar desordres, manà de carregar contra la multitud el 17 de juliol de 1791 Fou guillotinat el 1793, durant el període del Terror Fou membre de l’Acadèmia de Ciències de París Publicà diversos estudis sobre la història de l’astronomia

Fou professor d’astronomia del Collège de France i secretari perpetu de la secció de matemàtiques de l’Académie des Sciences L’any 1781 elaborà les primeres taules d’efemèrides del planeta Urà, a les quals seguiren les del Sol, Saturn, Júpiter, etc Participà en la mesura de l’arc de meridià comprès entre Dunkerque i Barcelona, la qual cosa serví de base per a imposar el metre com a patró de longitud Féu també estudis d’història de les ciències Entre les seves obres es destaquen Tables de Jupiter et de Saturne 1789 i Histoire de l’astronomie 1817-27

Són notables els seus estudis sobre la brillantor del cel nocturn, basats en un gran nombre de mesures fotomètriques, espectroscòpiques i polarimètriques, i sobre la matèria interestellar a la regió central de la Via Làctia Són obres seves Nébuleuses Galactiques et Matière Interstellaire 1954 i Introduction à l’Astrophysique 1961

L’any 1731 ideà un nou sistema per a presentar les dades que apareixen en les taules astronòmiques, molt més pràctic que el sistema emprat fins al seu temps També elaborà un nou mètode per a l’observació dels passos de Mercuri davant el Sol La seva contribució més important a l’astronomia fou, sens dubte, la introducció del concepte de temps solar mitjà

És conegut per la disposició del mirall dels telescopis que porten el seu nom El seu nom apareix a causa d’una memòria sobre megàfons apareguda el 1672, tema sobre el qual remeté un text a l’Académie des Sciences de París En la carta de presentació d’aquest text, signada per Henri de Bercé de Chartres, s’explica que Cassegrain havia dissenyat un telescopi reflector diferent del d’aleshores, descrit per Newton La utilitat del telescopi de Cassegrain, especialment pel que fa a l’eliminació de les aberracions esfèriques, fou palesada per Ramsden un segle més tard Hom no coneix gaires dades sobre…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’…