Resultats de la cerca

Popularment és anomenada el Carro Conté 210 estels visibles a ull nu, cinc dels quals són de segona magnitud i set de tercera L’astre principal, α Ursae Majoris , és un sistema doble situat a una distància de 142 anys llum de la Terra en el qual l’estel principal és un estel gegant de magnitud aparent visual 2,02, que pertany al tipus espectral K0, mentre que l’estel secundari té una magnitud de 4,96 L’Ossa Major conté un altre sistema doble, constituït pels estels Mizar i Alcor

El 1992, C Bryja i els seus collegues de la Universitat de Minnesota, anunciaren el descobriment de set nanes marrons al cúmul de les Híades, amb una lluminositat entre 2 000 i 4 000 vegades menor que la del Sol

És una constellació pobra, puix que dels 30 estels visibles a ull nu que conté, els més brillants són set astres de quarta magnitud L’astre principal, α Volantis , té una magnitud de 4,18, pertany al tipus espectral A5 i és situat a una distància de la Terra de 69 anys llum

És molt petita, però de forma ben definida, puix que set dels seus estels principals dibuixen un arc de cercle al firmament Té 36 estels visibles a ull nu, dels quals un de segona magnitud, α-Coronae Borealis, que és un doble espectroscòpic situat a 71 anys llum Les seves components són blanques, i les seves magnituds respectives, 2,31 i 2,42

L’òrbita té una excentricitat de 0,253, i el semieix major val 2 402 UA La inclinació del pla orbital respecte al de Júpiter és de 22° 9’, i el període sideral, de 1 358 dies Quan és en oposició, la magnitud aparent és 10,5 És l’asteroide més important d’una de les set famílies principals d’asteroides

El 1359 Pere III de Catalunya-Aragó, desitjós de posseir unes taules de les posicions dels planetes que superessin les Taules alfonsines , li demanà que anés a Barcelona per tal de preparar-les, i posà a disposició seva la biblioteca reial Féu una esfera celeste en relleu, de set pams de diàmetre, i inicià 1360 el Tractat d’astrologia o ciència de les esteles , que acabà el seu deixeble Dalmau Planes o Sesplanes, editat el 1890 per Massó i Torrents

El telescopi Geminis Nord es troba situat a l’observatori de Mauna Kea, a l’illa de Hawaii, a una altura sobre el nivell del mar de 4 200 m Per la seva banda el Geminis Sud és a Cerro Pachón, als Andes xilens Ambdós telescopis han estat dissenyats per a realitzar observacions en l’òptic i en l’infraroig Els telescopis Geminis han estat construïts i gestionats per un consorci de set països els EUA, el Regne Unit, el Canadà, Xile, Austràlia, el Brasil i l’Argentina

Conté 150 estels coneguts, set dels quals són visibles a ull nu La distància mitjana a la qual es troben els estels del cúmul és de 350 anys llum, i tots es desplacen a l’espai amb un moviment comú El cúmul de les Plèiades és submergit dins una nebulosa de reflexió molt difusa, l’existència de la qual fou observada per primera vegada per L Swift l’any 1874 Els estels més brillants del cúmul pertanyen al tipus espectral B, són de color blau i llurs dimensions són mitjanes

La seva descoberta fou anunciada simultàniament per la NASA i la revista Nature  al febrer de 2017 Els planetes orbiten al voltant d’una estrella situada a 40 anys llum del sistema solar Tres dels set planetes fins ara identificats d'aquest sistema foren detectats el maig del 2016 L’estrella al voltant de la qual orbiten és una ultrafreda nana designada amb el nom de Trappist-1, a partir del nom del telescopi emprat TRAnsiting Planets and PlanetesImals Small Telescope en la recerca L’interès d’aquests planetes extrasolars  està en la similitud de les condicions amb les de la…