Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
els Lírids
Astronomia
Eixam de meteorits el punt radiant dels quals és a la constel·lació de la Lira.
Té lloc anualment la segona quinzena d'abril, amb el pic d'activitat al voltant del 22 d’abril El cos progenitor dels Lírids d'Abril és el cometa C/1861 G1 Thatcher
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
Pere Apià
Astronomia
Cartografia
Geografia
Nom humanístic del cartògraf, cosmògraf i astrònom alemany Peter Bennewitz o Bienewitz, que estudià a Viena i fou professor a Ingolstadt.
Es dedicà sobretot a l’astronomia, perfeccionà alguns instruments i proposà la determinació de les longituds mitjançant les distàncies lunars Publicà el Cosmographicus liber o Cosmographie 1524, de base ptolemaica, que conté alguns dels primers mapes coneguts d’Amèrica Publicà també l' Astronomicum Caesarium 1540, amb observacions del cometa del 1531, posteriorment anomenat cometa de Halley
Lyman Spitzer
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Entre el 1947 i el 1979 fou professor i director de l’observatori de la Universitat de Princeton Escriví diversos treballs sobre la física de les galàxies i la formació dels estels, entre els quals cal destacar Diffuse Matter in Space 1968, Searching Between the Stars 1982 i Dynamical Evolution of Globular Clusters 1987 Fou un dels màxims responsables del projecte que dugué a la construcció del telescopi espacial Hubble, llançat a l’espai el 1990 Estudià la matèria interestellar i elaborà una teoria sobre el creixement dels grans de pols interestellar a partir dels àtoms i les molècules…
cometa de Hale-Bopp
Astronomia
Cometa descobert el 23 de juliol de 1995 per Alan Hale i Thomas Bopp (C/1995O1), quan encara es trobava a 1 500 milions de quilòmetres de la Terra.
El seu pas pel periheli es produí l’1 d’abril de 1997 i la màxima lluminositat que assolí fou -05, durant la primera setmana d’abril No passà gaire a prop de la Terra la distància mínima fou de 194 milions de quilòmetres el 23 de març de 1997 La inclinació del pla orbital del cometa respecte a l’eclíptica fou de 89°, i el període orbital, d’uns 3 000 anys Hale-Bopp és un cometa més polsegós que el seu predecessor, el cometa de Hyakutake , i per tant, mostrà una cua de pols força més brillant Tot i això, aquesta cua fou més curta perquè l’angle Sol-cometa-Terra no va…
equació del temps
Astronomia
Diferència entre el temps veritable i el temps mitjà.
Aquesta equació varia al llarg de l’any entre els dos valors màxims, que tenen lloc el 12 de febrer màxim valor positiu, 14 min 23 s i el 4 de novembre màxim valor negatiu, —16 min 22 s, i s’anulla quatre vegades l’any, a les dates següents el 16 d’abril, el 14 de juny, el 2 de setembre i el 26 de desembre
Manuel Serinanell i Mir
Astronomia
Meteorologia
Eclesiàstic, astrònom i meteoròleg.
Ordenat el 1932, fou successivament vicari de Perafita i Sau 1933, Tona 1936, de la Pietat de Vic 1943, ciutat de la qual fou beneficiat de la catedral , director del Casal Diocesà d’Acció Catòlica, delegat diocesà de Migracions i oficial de Secretaria del Bisbat 1951, capellà del Monestir de Carmelites de l’Antiga 1955 i canonge honorari de la catedral 1996 Interessat de molt jove per l’astronomia, fou deixeble de Josep Pratdesaba mentre seguia la formació eclesiàstica al Seminari Tridentí de Vic L’any 1925 ingressà a la Sociedad Astronómica de España y América i el 1929 a la Société…
Jean-Baptiste Biot
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom, matemàtic i químic francès.
Fou professor a l’École Centrale de Beauvais, al Collège de France i a la facultat de ciències de París El 1803 estudià sistemàticament les pluges de meteorits i en fixà l’origen extraterrestre El 1804 féu, amb Gay-Lussac, la primera ascensió en globus amb finalitats científiques El 1806 acompanyà Francesc Aragó als Països Catalans per continuar-hi la mesura de l’arc del meridià de París, interrompuda a la mort de Pierre Méchain Estudià la conductivitat calorífica, la propagació del so en els sòlids i els fenòmens de polarització de la llum en els líquids El 1820 establí, juntament amb Félix…
Joseph-Nicolas Delisle
Astronomia
Astrònom francès.
Visqué a Rússia 1727-47, on fundà una escola d’astronomia a Peterburg L’any 1747 tornà a França i fou professor de matemàtiques al Collège de France i geògraf de la marina francesa Es dedicà a l’estudi de l’astronomia solar i fou el primer a determinar les coordenades heliocèntriques de les taques solars Treballà també en l’elaboració de mètodes per a l’observació del trànsit de Mart i de Venus per davant del disc del Sol És autor de Mémoire pour servir à l’histoire et au progrès de l’astronomie, de la géographie et de la physique 1758
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Astronomia
Geologia
Astrònom i geodesista rus, d’origen alemany.
Organitzà i dirigí nombroses operacions de triangulació al territori rus Encarregà a Fraunhofer la construcció d’un telescopi equatorial de 24 cm d’obertura, que fou collocat a Dorpat actualment Tartu el 1824 i que és cèlebre per la perfecció de la seva lent Struve fou director de l’observatori de Pulkovo des del 1839 Observà el pas del cometa Encke l’any 1828, i mesurà la parallaxi de l’estel Vega Amb l’instrument de Dorpat, i juntament amb el seu fill, estudià un total de 3 600 parells d’estels dobles