Resultats de la cerca

La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346

La causa que origina el fenomen és la diferent desviació dispersió que els raigs corresponents a les distintes longituds d’ona que componen la llum solar experimenten en travessar l’atmosfera terrestre el raig verd és el primer a aparèixer a l’alba i el darrer a desaparèixer a la posta per l’horitzó de la mar

El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita

Els filaments tenen uns 200 km de gruix, amb una vida d’unes dues hores, tot i que poden observar-se canvis en pocs minuts La seva grandària típica és d’uns 5000 km No totes les taques tenen penombra, que acostuma a aparèixer en les taques més grans i desenvolupades Hom ha observat taques grans, d’11000 km de diàmetre, sense penombra, i taques petites, de 2500 km, amb penombra La grandària de la penombra respecte de l’ombra depèn del desenvolupament de la taca i de l’activitat solar en general Durant el màxim del cicle solar, la penombra de les taques acostuma a ésser més petita que a prop…

Les taques apareixen a latituds altes en començar el cicle i després cada vegada més a prop de l’equador solar a mesura que s’acosta el mínim del cicle Quan es representa l’evolució de les taques al llarg de diversos cicles solars representant la latitud mitjana de cada grup de taques respecte al temps, s’obté una representació gràfica de la llei de Spörer el diagrama de papallona Abans que un cicle solar conclogui amb la major part de les taques associades, apareixen prop de l’equador les taques del nou cicle Aquestes comencen a aparèixer a 30º o 40º de latitud El diagrama permet de veure…

Les primeres emissions d’aquest tipus foren detectades pels satèllits militars nord-americans Vela , els quals vigilaven les emissions gamma produïdes durant les explosions nuclears Encara que les primeres observacions dels sobresalts gamma extraterrestres foren registrades pels satèllits el 1967, no foren objecte de l’estudi fins el 1969, i, a causa del caràcter militar del programa, els resultats de les investigacions no foren donats a conèixer fins el 1973 Des d’aquella data s’han registrat un centenar de fenòmens d’aquesta mena i el ritme actual d’observacions és d’una trentena cada any…

Els eclipsis més coneguts popularment són els de Sol i els de Lluna, bé que hom observa també els eclipsis dels satèllits de Júpiter originats per aquest planeta, i els d’altres satèllits del sistema solar, així com els eclipsis d’una de les components d’un estel binari binaris eclipsants o d’altres objectes celestes binaris La possibilitat dels eclipsis solars i lunars prové de dues raons D’una banda, encara que el diàmetre del Sol és unes quatre-centes vegades més gran que el de la Lluna, el fet que el Sol sigui unes quatre-centes vegades més lluny de la Terra que no pas la Lluna fa que…

El Sol en mínims d'activitat El Sol no és en absolut una estrella inactiva La manifestació més evident de la seva activitat són les anomenades taques solars, regions de la seva superfície més fredes que el material que les envolta Com altres fenòmens que es donen al Sol erupcions solars, ejeccions de massa coronal, etc, les taques estan associades als camps magnètics Ja a mitjan segle XIX l'astrònom alemany H Schwabe es va adonar que l'activitat solar seguia un cicle d'onze anys les taques solars desapareixien durant el mínim d'activitat i es feien més nombroses durant el màxim Segons aquest…

El sistema solar va centrar una gran part de les notícies astronòmiques de l'any L'arribada a Plutó de la sonda New Horizons , l'anunci de la presència d'aigua líquida a Mart, el descobriment d'un oceà líquid sota la superfície del satèllit Encelade, l'exploració de la sonda Dawn del planeta Ceres i l'estudi del cometa Churyumov-Gerasimenko que va dur a terme la sonda Rosetta en són una mostra La New Horizons arriba a Plutó Detall de la superfície de Plutó, imatge presa des de la sonda New Horizons © NASA / John Hopkins University / Applied Physics Laboratory / Southwest Research Institute La…

El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…