Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la lluminositat —és el cas…
cinturó de Kuiper
Astronomia
Regió del sistema solar compresa entre les 30 i les 55 unitats astronòmiques del Sol i poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió especialment a partir de la darrera dècada del segle XX són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion descobert el 2001, el 50000 Quaoar 2000 o l’Eris 2003, més gran que Plutó , cosa que ha comportat una revisió del concepte de…
supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…
Plutó
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les característiques…
la Via Làctia
© NASA
Astronomia
Faixa de feble lluminositat que envolta l’esfera celeste i que és constituïda per un nombre molt gran d’estels, els quals no són visibles individualment a ull nu.
En conjunt, però, la Via Làctia és visible a ull nu en una nit clara i lluny de la resplendor de les ciutats Bé que sovint l’expressió Via Làctia és utilitzada com a sinònim de la Galàxia, pròpiament la Via Làctia és només el perfil de la Galàxia, és a dir, la zona de la Galàxia de més elevada densitat d’estels D’altra banda, la Galàxia és, de fet, la galàxia a la qual pertany el sistema solar Tots els astres visibles a ull nu també pertanyen a la Via Làctia, excepte els dos núvols de Magalhães i la nebulosa d' Andròmeda , que són tres galàxies relativament pròximes a la Via Làctia Malgrat…
Urà
W. M. Keck Observatory (Marcos van Dam)
Astronomia
Planeta del sistema solar, el setè atenent la seva proximitat al Sol, situat després de Saturn i abans de Neptú.
A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…
Astronomia 2016
Astronomia
Fi de la missió Rosetta El 30 de setembre, la sonda Rosetta va acabar definitivament la seva missió amb el descens controlat sobre la superfície del cometa Churyomov-Gerasimenko La sonda ha estat orbitant el cometa més de dos anys, acompanyant-lo en el seu pas pel periheli, el punt de màxim apropament al Sol, i al llarg d’aquest temps ha obtingut moltes dades El cometa Churyomov-Gerasimenko ha mostrat una estructura i geologia més complexa del que s’esperava La seva composició, rica en monòxid de carboni, oxigen, nitrogen i argó, suggereix que el cometa es va formar en una regió de la…
sistema solar
© Fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’astres que giren al voltant del Sol, sotmesos a la seva atracció gravitatòria.
Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…