Resultats de la cerca

Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals

Hom pot distingir dues grans classes de catàlegs D’una banda, els catàlegs patrons , els quals ofereixen amb una gran precisió les dades relatives a un nombre reduït de cossos celestes D’altra banda, els catàlegs derivats , que presenten un gran nombre de cossos celestes però amb dades molt més incertes Els catàlegs d’estels són els primers en importància i en nombre hom hi dóna sempre la situació per mitjà de l’ascensió recta i de la declinació, la magnitud i, eventualment, alguna altra dada Els catàlegs de magnituds visuals foren els primers a ésser establerts, i des del d’Hiparc, de 1 020…

Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…

És comptat de 0° a 180°, i rep el nom d' oriental , si l’astre és situat a l’est del meridià de l’observador, o el d' occidental , si és situat a l’oest d’aquell meridià

Relació d'anys astronòmics punt de referència angle recorregut durada en dies civils any tròpic Àries 359º59'09”,8 365,242 any sideri un estel 360º 365,256 any anomalístic perigeu 360º00'11”,6 365,259

A 45° de l’anella de suspensió hi havia un forat pel qual, en observar l’altura d’un astre, els raig d’aquest arribaven a la cara interior on hi havia una graduació de 0 a 90, que corresponia a 180° hom hi llegia l’altura de l’astre Fou poc usat i poc precís

Aquest tipus de temps és el mateix que el temps solar mitjà, amb l’única diferència que hom pren com a instant origen el migdia en lloc de la mitjanit Fins l’any 1925 fou usat com a temps oficial en les mesures i els càlculs astronòmics, però a partir d’aquell any, i per recomanació de la Unió Astronòmica Internacional, hom adoptà el temps solar mitjà

Inaugurat el 2008, comprèn l’ Observatori Astronòmic del Montsec  OAdM, al municipi de Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà, i el Centre d’Observació de l’Univers COU, a Àger Noguera És gestionat pel Consorci del Montsec, ens participat pels consells comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya L’OAdM disposa del telescopi Joan Oró Dins del recinte, des del 2011 també funciona el telescopi conegut amb el nom de Fabra II, que depèn de l’Observatori Fabra   El Centre d’Observació de l’Univers COU és format per tres…

Inaugurat el 2008, juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers COU constitueix el Parc Astronòmic Montsec PAM, dirigit pel Consorci del Montsec, dependent de la Generalitat de Catalunya i de diverses organitzacions locals Situat a 1520 m d’altitud, en un emplaçament excepcionalment favorable per a l’observació per les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica, és el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntament amb l’Observatori Fabra 1904 i l’Observatori de l’Ebre 1905 Hi és emplaçat el  telescopi Joan Oró