Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
cometa de Biela
Astronomia
Cometa periòdic descobert el 1826 per Wilhelm von Biela (Rosslau, Saxònia 1782 — Venècia 1856), i per Gambart, a Marsella, poc després d’aquell.
El seu període fou calculat en 6,62 anys El 1845 i el 1852 fou observat dividit en dues parts que s’allunyaven progressivament Des del 1865 deixà d’aparèixer, però, coincidint amb el pas de la Terra per la seva òrbita, hom pogué constatar 1872, 1885 una pluja de meteorits producte, segurament, de la successiva divisió del nucli del cometa i la dispersió dels fragments bièlides al llarg de la seva òrbita
Fobos
Astronomia
Satèl·lit de Mart que gira a una distància de la superfície del planeta de 9 380 km amb moviment retrògrad.
Fou descobert per Asaph Hall el 17 d’agost de 1877 La seva òrbita té una excentricitat de 0,021 gairebé circular, i és situada al pla de l’equador del planeta La forma del satèllit és aproximadament la d’un ellipsoide de tres eixos, essent les dimensions dels diàmetres principals de 27, 21 i 19 km El període orbital de Fobos és de 7,7 hores, molt més petit que el de Mart Donades les seves dimensions i el valor de la seva albedo, hom ha calculat que la seva lluminositat aparent, mesurada des de la superfície de Mart, equival solament al creixent més petit de la Lluna Les…
grup Troià

Grup Troià
© fototeca.cat
Astronomia
Conjunt d’asteroides que tenen òrbites semblants a la de Júpiter, i les posicions dels quals relatives a aquest darrer no varien amb el temps.
Els asteroides d’aquest grup són situats entorn de dos punts l’un precedeix Júpiter en el seu moviment, i l’altre el segueix Aquests dos punts, units amb Júpiter i el Sol, formen dos triangles que tenen un costat comú, que és la recta que uneix Júpiter amb el Sol L’existència d’aquests punts d’equilibri fou predita per Lagrange en estudiar un cas particular del problema de tres cossos el cas en què un dels cossos té una massa negligible en comparació de la massa dels altres dos punts de Lagrange El primer asteroide d’aquest grup fou descobert l’any 1906 per Max Wolf l’any 1949 hom ja en…
radiació solar
Astronomia
Meteorologia
Energia emesa pel Sol en forma de radiació electromagnètica.
Aquesta classe d’energia pot ésser considerada com una collecció o espectre d’ones d’una àmplia gamma de longituds d’ona que es propaguen amb una velocitat constant de 300 000 km/s L’espectre de la radiació solar és constituït per raigs X 0,002 μm-0,010 μm raigs gamma i raigs ultraviolats 0,010 μm-0,400 μm, el conjunt dels quals transporta el 9% de l’energia total raigs visibles 0,410 μm-0,700 μm, que representen el 41%, i raigs infraroigs 0,700 μm-1000 μm, que comprenen el 50% Hom defineix com a radiació d’ona curta l’interval que comprèn longituds d’ona entre 0,2 μm i 5 μm, i com a radiació…
ullera

Aspecte d’una petita ullera astronòmica sobre una muntura equatorial
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Dispositiu òptic format per un tub proveït d’un parell de lents, simples o compostes, que hom empra per a observar, mesurar o fotografiar objectes distants.
La ullera consta, essencialment, de dues lents biconvexes i convergents la primera, anomenada objectiu , forma la imatge de l’objecte observat, i la segona, anomenada ocular , permet d’observar aquesta imatge L’objectiu sol anar collocat en un dels extrems del tub, i la imatge dels objectes observats es forma a l’interior d’aquest El tub serveix com a suport per a les lents i, alhora, impedeix que arribi llum difusa provinent de l’exterior al pla focal Una ullera per a l’observació terrestre cal que doni, evidentment, una imatge dreta, i per això han estat ideats diversos sistemes la ullera…
astronomia

El sistema solar segons la hipòtesi ptolemaica (detall d’un planisferi celest, 1700)
© Fototeca.cat
Astronomia
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l’estructura i l’evolució, individual o col·lectiva, de tots els cossos celestes.
Branques de l’astronomia Són branques seves interrelacionades l’ astrometria , que determina les posicions dels astres la qual cosa permeté la confecció del calendari , la mesura del temps i la navegació astronòmica la mecànica celeste , que descriu i calcula els moviments dels astres, fonamentalment objectes del sistema solar planetes, satèllits, asteroides, cometes, i també els ginys llançats per l’home, satèllits, astronaus i sondes, alhora que confecciona taules astronòmiques , almanac nàutic o efemèrides i l’ astrofísica , successora de l’ astronomia descriptiva , que aplica els mètodes…