Resultats de la cerca
Es mostren 104 resultats
periastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari en què aquest es troba a la mínima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom de periheli en el cas que sigui la Terra, el de perigeu en el cas que sigui Júpiter, perijove , etc
apoastre
Astronomia
Punt de l’òrbita d’un astre secundari o d’un satèl·lit artificial en què aquest es troba a la màxima distància del principal.
En el cas que l’astre principal sigui el Sol, rep el nom d' afeli en el cas que sigui la Terra, el d' apogeu en el cas que sigui Júpiter, apojove , etc
anell d’Einstein
Astronomia
Imatge provocada per l’anomenada lent gravitacional predita per Einstein el 1936, de la qual n’és un cas particular.
La llum procedent d’un estel llunyà situat immediatament darrere un altre estel que es troba a primer terme, pot aparèixer en forma d’anell L’observació d’aquest anell és difícil perquè requereix una alineació molt precisa dels estels Fins ara, hom n'ha detectat dos, per radiotelescopi, des de Nou Mèxic, la font MG1131+0456 i la MG1654+1346
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de…
ombra
Astronomia
Física
Regió de l’espai que, pel fet d’ésser situada al darrere d’un cos opac il·luminat per una font lluminosa, és totalment o bé parcialment privada de la llum.
En el cas que la font lluminosa sigui puntual, l’ombra té uns límits ben definits sense considerar els fenòmens de difracció En el cas que la font lluminosa sigui extensa, hi ha una regió de l’espai que resta totalment privada de llum ombra , mentre que una altra regió resta parcialment illuminada penombra eclipsi
relació massa-lluminositat
Astronomia
Relació empírica, descoberta per A. S. Eddington, la qual estableix que generalment la lluminositat absoluta d’un estel augmenta regularment quan augmenta la massa, bé que les característiques d’aquesta dependència no són les mateixes per a cada tipus d’estel.
Així, en el cas d’un estel situat sobre la seqüència principal, la seva lluminositat és proporcional a la tercera potència de la massa, mentre que en el cas dels nans blancs la lluminositat és molt més gran que la que els correspondria per llur massa si hom els apliqués la llei de la tercera potència
en quadratura
Astronomia
Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar, les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
Quan un planeta o bé la Lluna és en quadratura amb el Sol, passa pel meridià local a les sis del matí o de la tarda En el primer cas hom diu que el planeta és en quadratura occidental , i en el segon cas que és en quadratura oriental Únicament els planetes superiors poden presentar-se en quadratura amb el Sol
corba de llum
Astronomia
Gràfic que representa la llum que arriba a la Terra des d’un estel, en funció del temps.
En el cas d’un estel variable, mostra diversos pics, sovint periòdics o quasiperiòdics, que són característics del tipus de variabilitat També es pot obtenir la corba de llum d’un planeta, o petit planeta, i en aquest cas és la variació de llum deguda a la distància entre el planeta i el Sol i a la variació de l’albedo del planeta en funció de la seva rotació
ocultació
Astronomia
Pas d’un astre pròxim a la Terra pel davant d’un altre astre més allunyat.
Un cas freqüent i molt important és el de l’ocultació d’un estel per la Lluna En aquest cas, la mesura dels instants d'immersió i d'emersió dóna informació sobre els moviments de la Terra i de la Lluna Són freqüents també les ocultacions dels satèllits galileians de Júpiter pel mateix Júpiter D’altra banda, cal dir que les ocultacions del Sol per la Lluna són anomenades usualment eclipsis eclipsi
efecte Doppler gravitacional
Astronomia
Donada una ona electromagnètica, diferència entre la longitud dOona emesa i la longitud d’ona observada, deguda a la diferent intensitat del camp gravitatori en els punts d’emissió i d’observació.
És una conseqüència directa de la teoria de la relativitat formulada per Albert Einstein Com que el temps transcorre més lentament com més intens és el camp gravitatori en què ens trobem, la freqüència i per tant la longitud d’ona de l’ona electromagnètica es veu modificada en variar el camp gravitatori En cas que la font d’emissió es trobi en un camp gravitatori més intens que l’observador, aquest mesurarà una longitud d’ona desplaçada cap al vermell en cas contrari, el desplaçament observat serà cap el blau L’efecte Doppler ha estat verificat tant en experiments de laboratori…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina