Resultats de la cerca

Conté 146 estels visibles a ull nu L’astre principal, α Monocerotis , és un estel gegant de magnitud visual 4,07, pertany al tipus espectral K0, i és situat a una distància de 180 anys llum L’Unicorn conté també, a poca distància de l’estel ε Monocerotis i cap a l’oest, una nebulosa d’emissió important, anomenada Rosetta i catalogada com a NGC 2237

Conté 32 estels visibles a ull nu, el més brillant dels quals, α Doradus , és de tercera magnitud, és del tipus espectral A0 i és situat a una distància de 300 anys llum La constellació de l’Orada conté també el Gran Núvol de Magalhães núvols de Magalhães i una nebulosa brillant catalogada com a NGC 2070, el diàmetre de la qual és de 120 anys llum

Canceller de la Universitat de Dublín l’any 1862, construí a Birr Castle un telescopi reflector 1845, que tenia un diàmetre d’1,83 m durant molts anys fou el més gran del món El mateix 1845 descobrí, gràcies a aquest telescopi, el fet que certes nebuloses presentaven una estructura espiral, bé que no reconegué llur natura extragalàctica La primera que observà fou la catalogada com a M51, que és una galàxia espiral de la constellació dels Llebrers

És una de les 48 constellacions descrites per Ptolemeu a l’ Almagest Conté 28 estels visibles a ull nu, entre els quals n’hi ha dos de segona magnitud i vuit de tercera L’estel principal, α Sagittae o Sham , és un estel supergegant de magnitud 2,37 i situat a una distància de 540 anys llum Entre els astres importants de la constellació cal assenyalar una nova recurrent, catalogada com a N-Sagittae 1913, la qual l’any 1946 presentà una explosió que la feu augmentar 11 vegades de brillantor