Resultats de la cerca
Es mostren 78 resultats
digressió
Digressió d’un estel circumpolar de l’hemisferi nord. A causa de la rotació de la Terra, l’estel determina un moviment aparent (cercle blau) amb quatre punts particulars: les dues culminacions i les dues digressions. Els cercles verticals de digressió màxima (en vermell) són tangents a la trajectòria aparent i perpendiculars al corresponent cercle horari de digressió màxima (φ és l’altura del pol i és igual a la latitud geogràfica del lloc d’observació)
© Fototeca.cat
Astronomia
Màxima desviació angular d’un astre amb relació a un pla de referència, generalment el pla meridià del lloc d’observació.
Aquest mot és especialment emprat en tractar del moviment dels estels circumpolars En considerar el moviment diürn d’un d’aquests estels al voltant d’un dels pols celestes, hom observa l’existència de dues posicions en les quals la seva separació respecte a aquest pol és màxima en azimut coordenades astronòmiques horitzontals i horàries, l’una cap a l’est digressió oriental , i l’altra cap a l’oest digressió occidental En aquestes dues posicions el pla vertical que passa per l’estel cercle vertical és tangent a la trajectòria aparent de l’estel i perpendicular al seu cercle horari Quan un…
pesantor
Astronomia
Física
Atracció d’un cos per la massa d’un astre a causa de la gravitació.
En el cas particular de la Terra, la pesantor d’un cos és el resultat de la combinació de la força de la gravetat i de la força centrífuga gravetat La pesantor en la superfície d’un astre depèn de la seva massa i del seu radi, de manera que mentre que a la Lluna el seu valor seria una sisena part del de la Terra, a Mart en fóra la tercera part A bord d’una astronau o d’un altre giny espacial en vol balístic la pesantor és nulla, llevat dels curts períodes d’acceleració o de frenada, i l’astronauta, en estat d'apesantor, sembla que floti en l’aire, de la mateixa manera que qualsevol dels…
absorció interestel·lar
Astronomia
Atenuació d’una radiació donada a causa de la presència a l’espai de pols i gas.
límit d’Eddington
Astronomia
Límit teòric de la lluminositat que pot emetre un cos a causa de l’acreció de matèria.
Aquest límit es produeix quan la pressió de la radiació emesa pel cos és superior a la seva força d’atracció gravitatòria, i impedeix d’aquesta manera que s’acumuli més massa i pugui augmentar-ne la lluminositat
primer punt d’Àries
Astronomia
Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste.
A partir d’aquest punt són comptats l’angle sideri, l’ascensió recta i el temps sideri A causa de la precessió dels equinoccis, el primer punt d’Àries és sotmès a un moviment en sentit retrògrad d’uns 50’,25 l’any, moviment que no és uniforme a causa de la nutació Com a conseqüència d’aquest moviment, el primer punt d’Àries es troba ara en la constellació dels Peixos És conegut també per punt vernal, punt equinoccial o equinocci de primavera, i és representat pel signe d’Àries eclíptica
ombra de la Lluna
Astronomia
Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Lluna.
És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Lluna
ombra de la Terra
Astronomia
Regió de l’espai a la qual no arriben els raigs del Sol a causa de la interposició de la Terra.
És de forma cònica i hom l’anomena també con d’ombra de la Terra
penombra de la Terra
Astronomia
Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Terra (eclipsi).
penombra de la lluna
Astronomia
Regió de l’espai que és parcialment privada de la llum del Sol a causa de la interposició de la Lluna (eclipsi).
zona anacústica
Astronomia
Zona de l’alta atmosfera on, a causa de la ja excessiva separació de les molècules, es fa impossible la propagació del so.
Aquesta zona de silenci absolut comença cap als 150 km d’altitud