Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Ira Sprague Bowen
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar
estel de Barnard
Astronomia
Estel de la constel·lació del Serpentari.
És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un…
estel variable
Astronomia
Estel d’una brillantor variable amb el temps.
Els estels variables es divideixen en extrínsecs i intrínsecs Són extrínsecs els estels les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens externs als estels, com, per exemple, els eclipsis Els variables intrínsecs , al contrari, són aquells astres les variacions de lluminositat dels quals són produïdes per fenòmens que tenen lloc al mateix estel Els variables intrínsecs es poden subdividir en tres classes, d’acord amb les característiques que presenta la variació de la lluminositat els variables periòdics , que presenten variacions periòdiques de la lluminositat —és el cas…
altura veritable

fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
planeta extrasolar
Astronomia
Planeta que orbita al voltant d’un estel diferent del Sol.
El primer planeta extrasolar fou descobert per Michel Mayor i Didier Queloz Universitat de Ginebra l’any 1995 Des d’aleshores, el nombre de planetes coneguts s'ha multiplicat el març del 2017 la NASA havia confirmat l’existència de 3472 exoplanetes que formaven 581 sistemes anàlegs al sistema solar , és a dir, que orbitaven un estel Entre els ginys espacials que més han destacat en la detecció de planetes extrasolars cal esmentar els observatoris COROT , Kepler , Gaia i, des de l'abril del 2018, el Transiting Exoplanet Survey Satellite TESS Probablement, un gran percentatge dels estels, i…
atmosfera terrestre

Estructura de l’atmòsfera terrestre
© Fototeca.cat
Meteorologia
Astronomia
Capa gasosa de forma sensiblement esferoidal que envolta la Terra.
La mescla de gasos per la qual és formada rep el nom d’ aire L’atmosfera és un sistema dinàmic molt complex per tal com tot el balanç energètic del planeta és conduït a través d’ella i interacciona amb la superfície terrestre i amb les masses oceàniques Per a fer l’anàlisi de l’atmosfera cal considerar-ne l’ estructura , l’ origen , la composició i la participació en el balanç energètic del planeta La variació de la temperatura amb l’altura és la característica més destacable de l’atmosfera, per tant, és útil de considerar-ne una divisió en cinc regions caracteritzades per llur diferent…
Terra

La Terra
© Fototeca.cat-Corel
Astronomia
Geologia
El tercer dels planetes del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol.
L’excentricitat de la seva òrbita val 0,017, i el seu semieix major té una longitud de 149,6 milions de quilòmetres aquesta distància, per definició, rep el nom d’ unitat astronòmica UA La velocitat orbital mitjana de la Terra és de 29,8 km/s El seu període de translació al voltant del Sol és de 1,00039 anys tròpics, o sia 365,26 dies La Terra gira entorn d’ella mateixa en sentit directe, és a dir, de l’W cap a l’E, i el seu període de revolució sidèria és de 23 h 56 min, mesurat en temps solar Aquest període rep el nom de dia , i és una de les unitats de temps que hom empra en la pràctica L’…
estel

Representació de 39 dels 50 estels més pròxims al Sol, amb el tipus espectral corresponent (si l’estel és doble o triple, el tipus espectral és el del component A)
© Fototeca.cat
Astronomia
Qualsevol dels astres que brillen al firmament amb llum pròpia.
Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…