Resultats de la cerca
Es mostren 126 resultats
equació del centre
Astronomia
Diferència entre l’anomalia veritable del Sol i la seva anomalia mitjana.
L’equació del centre és, per tant, la correcció que cal fer a la longitud λ m del Sol fictici per tal d’obtenir la longitud λ o del Centre del Sol veritable Si hom suma l’equació del centre amb el valor de la reducció, a l’equador, obté l’equació del temps
sistema ptolemaic

A dalt: posició dels planetes en el sistema ptolemaic; a sota, a l’esquerra: moviments d’un planeta interior (Lluna, Mercuri, i Venus; el centre de l’epicicle, C, es manté sempre sobre la recta que uneix la Terra i el Sol); a sota, a la dreta: moviment d’un planeta exterior (Mart, Júpiter i Saturn; la recta que uneix C i el planeta es manté sempre paral·lela a la recta que uneix la Terra i el Sol)
© fototeca.cat
Astronomia
Model geocèntric del sistema solar, que explica els moviments aparentment complicats dels planetes tot suposant la Terra immòbil al centre de l’Univers, i la Lluna, el Sol, els planetes i els estels girant al seu voltant.
Fou donat a conèixer, en la seva forma més elaborada, per l’astrònom alexandrí Claudi Ptolemeu, bé que els seus trets principals ja havien estat anunciats per altres astrònoms anteriors, especialment per Apolloni de Perge i per Hiparc de Nicea En aquest model hom suposa que cada planeta recorre una òrbita circular, anomenada epicicle , el centre de la qual, C , al seu torn, recorre una circumferència centrada a la Terra, anomenada deferent Les peculiaritats del moviment de cada planeta són explicades per la combinació d’un diferent nombre d’epicicles i deferents, per les…
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat…
epicicle

Epicicle
© Fototeca.cat
Astronomia
Circumferència que, en les teories geocèntriques, és descrita pel centre d’un planeta.
El centre de l’epicicle recorre la deferent sistema ptolemaic
Parc Astronòmic Montsec
Astronomia
Centre dedicat a la recerca i la divulgació de l’astronomia situat a la serra del Montsec (Noguera i Pallars Jussà).
Inaugurat el 2008, comprèn l’ Observatori Astronòmic del Montsec OAdM, al municipi de Sant Esteve de la Sarga Pallars Jussà, i el Centre d’Observació de l’Univers COU, a Àger Noguera És gestionat pel Consorci del Montsec, ens participat pels consells comarcals de la Noguera i del Pallars Jussà, la Diputació de Lleida i diversos departaments de la Generalitat de Catalunya L’OAdM disposa del telescopi Joan Oró Dins del recinte, des del 2011 també funciona el telescopi conegut amb el nom de Fabra II, que depèn de l’Observatori Fabra El Centre d’Observació de l’…
heliocèntric | heliocèntrica
geocèntric | geocèntrica
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes…
estel de Wolf-Rayet

Estel de Wolf-Rayet Hen 2-427 (també conegut com a WR 124) al centre de la imatge
ESA/Hubble & NASA
Astronomia
Estel l’espectre del qual presenta ratlles d’emissió molt brillants, que corresponen a l’heli neutre i ionitzat, com també a altres elements (N, O, Si, C) amb ionització múltiple.
Actualment hom coneix uns 200 estels d’aquest tipus, anomenats també estels W , el més brillant dels quals és l’astre γ- Velorum , que pertany a la segona magnitud Generalment són estels de petites dimensions —la meitat de les del Sol—, però de temperatura superficial molt elevada, que pot arribar fins a valors de 100000 K Aquests astres pertanyen al tipus espectral O, i llur lluminositat absoluta és de l’ordre de -5 La matèria és expellida d’aquests estels a grans velocitats i amb unes característiques semblants a com s’esdevé en les noves
Instituto de Astrofísica de Andalucía
Astronomia
Centre d’investigació espanyol depenent del Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
L’IAA fou creat el 1975 Les seves activitats se centren en la recerca astrofísica i el desenvolupament d’instrumentació per a telescopis i missions espacials S’encarrega de les operacions de l’Observatorio de Sierra Nevada i, juntament amb el Max Planck Institut für Astronomie de Heidelberg Alemanya, de l’Observarorio de Calar Alto
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina