Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
col·lapse gravitacional
Astronomia
Contracció de la matèria d’un objecte celeste, i el corresponent augment de la seva densitat, que es produeix quan l’atracció gravitacional de tota la massa cap al centre supera totes les altres forces presents.
Un collapse d’aquest tipus es pot produir en un núvol de matèria interestellar, tot constituint la primera etapa de la gènesi d’un estel, i en aquest cas el collapse es realitza d’una manera relativament lenta, aturant-se quan la pressió cap enfora augmenta a mesura que el gas interestellar s’escalfa, en comprimir-se, i iguala la força de la gravitació cap al centre del núvol Un altre collapse molt més brusc és el que es produeix durant l’explosió d’una supernova En aquest cas les regions centrals d’un estel s’esfondren en poques hores i donen lloc a un cos superdens d’unes desenes de…
evolució estel·lar
Astronomia
Conjunt de canvis que es produeixen amb el pas del temps en l’estructura i la composició d’un estel.
La vida d’un estel és determinada per les reaccions de fusió nuclear que es produeixen al seu interior, per les quals uns elements químics es transformen en uns altres, i determinen la temperatura, la lluminositat i el radi de l’estel Al llarg de la seva evolució, l’estel recorre una certa trajectòria, seguint el diagrama de Hertzsprung-Russell Després de formar-se a partir del collapse d’un núvol de matèria format bàsicament d’hidrogen, amb una petita part d’heli i traces d’altres elements, l’estel assoleix al seu nucli temperatures prou elevades per a començar les reaccions termonuclears…
implosió
Astronomia
Precipitació violenta de la matèria d’un astre cap al seu centre (col·lapse gravitacional).
límit d’Oppenheimer
Astronomia
Massa límit que pot ésser suportada per la pressió de degeneració dels neutrons, que correspon a la massa màxima que pot tenir un estel de neutrons.
Fou calculada per primera vegada el 1939 per R Oppenheimer i GM Volkoff sobre la base d’un treball previ de R Tolman Actualment s’estima en unes 3 masses solars, la qual cosa significa que un estel de neutrons amb una massa superior no pot evitar el collapse gravitatori i esdevé un forat negre
paràmetre de desceleració còsmica
Astronomia
Paràmetre que indica el ritme de variació temporal de l’expansió de l’Univers com a conseqüència de la gravitació del conjunt.
En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R /dt 2 / dR /dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià
radi de Schwarzschild
Astronomia
Radi límit que ha de tenir un objecte celeste per tal que la llum pugui escapar de la seva superfície cap a l’espai exterior.
Si l’objecte té una massa M , el radi de Schwarzschild és donat per l’expressió R S =2 GM/c 2 , on G és la constant de gravitació i c és la velocitat de la llum en el buit Si el radi d’un cos sotmès a collapse gravitacional esdevé menor que el corresponent R S , aleshores la velocitat d’escapament és més gran que la velocitat de la llum i, per tant, l’objecte es converteix en un forat negre Per a un estel com el Sol, el radi de Schwarzschild és d’uns 3 km
glòbuls de Bok
Astronomia
Conjunt de núvols interestel·lars de gas i pols, de forma circular o oval i de diàmetre angular aparent d’uns pocs segons d’arc, que es destaquen contra un fons lluminós d’estels llunyans.
Aquestes estructures són condensacions de matèria interestellar d’elevada densitat en comparació amb la densitat mitjana dels núvols interestellars La seva presència es posa de manifest per l’enfosquiment que produeixen en els camps d’estels que es projecten al seu darrere Tots els casos coneguts se situen a una distància inferior a mil parsecs i els seus diàmetres reals varien entre mil i cent mil UA Algunes observacions semblen suggerir que els glòbuls de Bok són estructures que collapsen cap al centre collapse gravitatori, fet que alguns astrònoms consideren com la primera etapa de la…
Allan Rex Sandage

Allan Rex Sandage
© Dr. Sandage
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce Medal 1975 i el premi…
estel nan marró
Astronomia
Objecte estel·lar gasós, ric en hidrogen i de massa inferior a 0,08 masses solars i superior en unes poques desenes a la massa de Júpiter.
Els nans marrons s’originen d’aquells protoestels que, en tenir una massa inferior a un 8% de la massa solar, no han pogut desenvolupar la pressió i la temperatura necessàries al seu interior per a iniciar reaccions de fusió d’hidrogen La contracció del protoestel produeix un objecte ric en hidrogen que radia en infraroig, però que no es pot considerar un estel pròpiament dit per la manca de reaccions nuclears internes El llindar entre un nan marró i un planeta gasós gegant és confús De totes maneres, es considera que els planetes de gas provenen de núclids sòlids que han acretat material…
erupcions de raigs gamma
Astronomia
Emissions esporàdiques de raigs gamma observades al cel des del final dels anys seixanta.
Consisteixen en intenses erupcions de fotons de molt alta energia que apareixen a l’atzar i duren entre fraccions de segon i algun minut Són un dels esdeveniments més energètics de l’Univers i els observatoris en òrbita n'han detectat milers, a un ritme d’aproximadament un per dia El fet que fins fa poc els telescopis de raigs gamma tinguessin una resolució molt baixa fa que l’origen d’aquestes erupcions sigui encara bastant desconegut A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies…