Resultats de la cerca
Es mostren 58 resultats
anàlisi espectral
Astronomia
Estudi de la composició química i de les condicions físiques dels estels i dels altres cossos celestes mitjançant l’anàlisi de l’espectre de la radiació que emeten.
Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer 1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la interpretació…
Observatori Espacial Herschel
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) que tingué com a objectiu la composició d’una imatge de l’univers en l’infraroig llunyà.
Iniciada el 14 de maig de 2009, amb el llançament de l'observatori des de Kourou Guiana francesa a bord d’un Ariane 5, finalitzà l’abril del 2013 Rebé el nom en homenatge a William Herschel, descobridor dels raigs infrarojos Les dades enviades des del Herschel al llarg de més de 1400 dies en què fou operatiu i unes 22000 hores d’observacions científiques aportaren una gran quantitat d’informació sobre la formació de les galàxies en els inicis de l’univers, la formació d’estrelles i la seva interacció amb el medi interestellar, la composició química de cossos celestes diversos i…
població d’estels
Astronomia
Classe d’estels els components de la qual tenen semblants l’espectre, la composició química, la velocitat radial, l’edat i la localització a l’interior de la Galàxia.
La noció de població d’estels fou introduïda per WBaade, que arribà a la conclusió que existeixen dos tipus de poblacions la població I i la població II Els estels de la població I són els més abundants als braços espirals de la Galàxia i a les proximitats del pla galàctic són els estels típics dels cúmuls oberts cúmul d’estels i de les proximitats del Sol, llur composició química conté una proporció d’oxigen, de carbó i de metalls que és deu vegades més gran que la dels estels de la població II, i són estels joves o en procés de formació Els estels de la població II són…
astrofísica
Astronomia
Ciència que aplica els mètodes de la física a l’estudi de l’origen, la composició i l’evolució dels astres, a diferència de l’astronomia, que estudia principalment llurs moviments, aparents o reals, en el firmament.
El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…
metal·licitat
Astronomia
Abundància de tots els elements més pesants que l’hidrogen i l’heli en estrelles o en galàxies.
Per a mesurar-la s’acostuma a fer servir com a referència la composició química del Sol
F’odor Aleksandrovič Bredikhin
Astronomia
Astrònom ucraïnès.
Féu estudis sobre l’origen dels meteors i en descriví l’estructura Desenvolupà i perfeccionà els estudis de Friedrich Wilhelm Bessel sobre les cues dels cometes, i n'establí tres tipus segons llur curvatura i llur composició
objecte transneptunià
Astronomia
Objecte del sistema solar que orbita el Sol a una distància mitjana més gran que la del planeta Neptú (30 UA).
La majoria dels cossos transneptunians són blocs de gel i tenen una composició molt semblant a la dels cometes Els del cinturó de Kuiper i els del núvol d’Oort són subgrups transneptunians, el més conegut és Plutó amb el seu satèllit Caront
Solar and Heliospheric Observatory
Astronomia
Plataforma espacial estabilitzada per a la realització d’experiments científics destinats a observar el Sol i l’entorn interplanetari en el qual es troba.
Llançat a l’espai per l’ESA el 2 de desembre de 1995, descriu una òrbita-halo a l’entorn del punt lagrangià intern del sistema Sol-Terra, a uns 20 milions de quilòmetres per davant de la Terra, en direcció al Sol SOHO transporta tres famílies d’instruments els destinats a mesurar les oscillacions solars i la variabilitat de la radiació solar, els que observen les característiques de la cromosfera i la corona solar i dels fenòmens transitoris que s’hi desenvolupen, i els que mesuren in situ les característiques del vent solar massa, càrrega, composició Pel fet de poder realitzar…
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina