Resultats de la cerca

El asteroides de tipus S representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d’asteroides després dels asteroides de tipus C Són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries

És compost per cinc galàxies de grans dimensions, de les quals dues són ellíptiques, dues més són espirals regulars i la cinquena una espiral barrada Es dóna la circumstància que almenys quatre de les galàxies són relacionades gravitacionalment i a més existeix un pont de matèria gasosa que n'uneix dues

És compost per hidrogen ≃65%, heli ≃35% i altres elements en proporció molt inferior Pot ésser detectat per l’emissió i l’absorció de llum i radioones en el seu si, especialment de certes línies espectrals Mitjançant els estudis radioastronòmics del gas interestellar hom pot obtenir informació de zones de la Via Làctia òpticament inaccessibles

Els sideròlits són coneguts també com a litosiderits Hom els classifica d’acord amb les proporcions existents de ferro i silicats, i també tenint en compte la natura d’aquests darrers, que solen ésser principalment piroxens i olivina N'hi ha de dos tipus els mesosiderits , en què la fase silicatada és constituïda principalment per feldespats i piroxens, i les pallasites , en què l’olivina és el component principal

A causa de la seva escassa brillantor, no fou descobert fins que el 1781 William Herschel l’observà amb un telescopi de 16 cm de diàmetre El semieix major de l’ellipse orbital fa 3008 milions de quilòmetres 20,11 UA i el seu període orbital és d’una mica més de 84 anys Urà fa una volta sobre si mateix mesurada respecte a les estrelles en 15,5 hores Aquesta rotació és retrògrada la projecció sobre el pla orbital del moviment de rotació és de sentit contrari al del moviment orbital això és conseqüència de la gran inclinació de l’equador respecte al pla orbital, que fa que el pol N estigui per…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot arribar fins a…

A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…

La magnitud aparent de Neptú és de 7,7 per tant, no s’observa a ull nu Vist a través del telescopi, apareix com un disc blau verdós de 2,4' de diàmetre L’òrbita de Neptú, quasi circular, té un semieix major de 4504 milions de quilòmetres 30,11 UA i el seu període orbital és de 164,8 anys Amb un diàmetre de 24764 km i una massa 17,15 vegades la de la Terra, Neptú té la densitat 1,638 gr/cm 3 més gran de tots els planetes anomenats gegants, la qual cosa sembla indicar que, en la composició de Neptú, hi intervenen una quantitat important d’elements pesants del mateix tipus que els que…

El satèllit fou llançat el 30 d’abril de 1996 i se li calculà un temps de vida de 4 anys, període durant el qual es preveu que l’instrument pot apuntar més de 4 000 camps L’interès de la missió BeppoSAX se centra principalment en la seva capacitat d’observar fonts astronòmiques en ampli cobriment espectral, que va de 0,1 a 200 keV, amb una bona resolució energètica i angular aproximadament 1 minut d’arc en el rang de 0,1 a 10 keV Una altra característica de l’observatori és que pot extreure imatges de regions àmplies del cel per estudiar la variabilitat de fonts febles i detectar nous…