Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
exobiologia

exobiologia Plaques adherides a les sondes Pioner 10 i 11 amb un missatge gravat adreçat a éssers intel·ligents extraterrestres
© Fototeca.cat
Biologia
Astronomia
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.
Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus…
teoria de l’univers inflacionari
Astronomia
Model que, emmarcat en les teories de gran unificació, proposa que l’Univers passà per una fase metaestable, amb energia de buit no nul·la, que provoca un ritme d’expansió amb velocitat exponencial.
Això fa perdre matèria de dins de l’horitzó de partícules, de manera que la regió connectada casualment esdevé molt petita en un interval de temps molt curt Corespondria al principi de les condicions descrites en els models cosmològics friedmanians o estàndard
efemèrides
Astronomia
Conjunt de taules en les quals hom indica les distintes posicions que ocupen cada dia al firmament certs astres mòbils durant un interval de temps que sol ésser d’un any.
Aquestes taules acostumen a assenyalar les posicions del Sol, de la Lluna i dels principals planetes També inclouen les hores de sortida i de posta dels estels més importants, com també la data i les condicions d’observació dels eclipsis de Sol i de Lluna Són emprades principalment pels astrònoms i per a l’orientació en alta mar
Ernest Esclangon
Astronomia
Física
Astrònom i físic francès.
Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre
oposició
Astronomia
Situació relativa de dos astres quan són alineats amb la Terra i aquesta és entre tots dos.
Quan dos astres són en oposició, entre les longituds geocèntriques de l’un i de l’altre hi ha una diferència de 180°, i entre les ascensions rectes coordenades astronòmiques hi ha una diferència de 12 h Quan un planeta superior és en oposició amb el Sol, la seva culminació té lloc a mitjanit i, per tant, les condicions d’observació dels planetes són òptimes Els planetes inferiors mai no poden ésser en oposició amb el Sol elongació
Observatori Astronòmic del Montsec

Observatori Astronòmic del Montsec
© D.Fernández/OAdM
Astronomia
Observatori astronòmic situat a la serra del Montsec, dins del terme de Sant Esteve de la Sarga (Pallars Jussà).
Inaugurat el 2008, juntament amb el Centre d’Observació de l’Univers COU constitueix el Parc Astronòmic Montsec PAM, dirigit pel Consorci del Montsec, dependent de la Generalitat de Catalunya i de diverses organitzacions locals Situat a 1520 m d’altitud, en un emplaçament excepcionalment favorable per a l’observació per les condicions meteorològiques i la baixa contaminació lumínica, és el tercer observatori astronòmic professional de Catalunya, juntament amb l’Observatori Fabra 1904 i l’Observatori de l’Ebre 1905 Hi és emplaçat el telescopi Joan Oró
Ira Sprague Bowen
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Estudià els espectres de les nebuloses planetàries i determinà que les ratlles verdes intenses que hi apareixien eren causades per l’oxigen i el nitrogen ionitzats, bé que en unes condicions extremes pressions molt baixes que no són possibles a la Terra, i que no eren, en conseqüència, causades per un hipotètic element desconegut, el nebuli , al qual hom n'havia atribuït l’origen Fou director de l’observatori de Mount Wilson 1946 i, dos anys més tard, del complex Mount Wilson-Palomar fins el 1964
vida extraterrestre
Biologia
Astronomia
Nom donat a qualsevol fenomen que pugui ésser classificat com a vital i que tingui l’origen en un cos celeste distint de la Terra.
Fins fa pocs anys aquest tema fou considerat gairebé com a pertanyent a la ciència-ficció o a la premsa sensacionalista, però actualment hom el considera susceptible d’un estudi científic seriós Així, ha nascut una nova ciència, a cavall entre la biologia i l’astronomia, que ha estat anomenada exobiologia, que considera aquest tema des de diferents punts de vista En primer lloc, hom considera l’aspecte biològic del problema, és a dir, que cerca les condicions necessàries per al sorgiment de la vida tal com és coneguda a la Terra, i després passa a l’aspecte astrònomic, el qual…
telescopi Joan Oró
Astronomia
Telescopi de 0,80 m de diàmetre, emplaçat a l’Observatori Astronòmic del Montsec.
Inaugurat l’octubre del 2008, és equipat amb un espectrògraf i una càmera infraroja, i proveït d’instrumentació post-focus Té tres modalitats de funcionament manual, remot a través d’un navegador d’internet de banda ampla que el connecta amb l’Anella Científica i mode robòtic, a partir d’una programació de les observacions que hom activa automàticament amb capacitat de procedir a interrupcions en cas de condicions meteorològiques adverses És gestionat per l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya, i un comitè independent s’ocupa d’atorgar les hores d’observació El seu nom…