Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
cúmul de galàxies

Vista del cúmul de galàxies Abell 2256, captada pel radiotelescopi LOFAR.
© NASA / CXC / Caltech / A. Newman et al. / Tel Aviv / A. Morandi & M. Limonsin / STSsI, ESD / VLT, SDSS
Astronomia
Conjunt de galàxies que presenten unitat d’origen i de moviment.
L’observació astronòmica i radioastronòmica demostra que les galàxies són uniformement repartides en tot l’Univers conegut sovint, però, aquesta homogeneïtat es trenca localment i forma conjunts de galàxies, els quals hom pot reconèixer per una major proximitat i pel fet de tenir algun tipus de moviment comú Aquestes associacions tenen un nombre variable de components, que pot anar des d’un parell de galàxies fins a alguns milers poden contenir galàxies de tots els tipus ellíptiques, espirals, irregulars, etc i les galàxies poden tenir totes les magnituds possibles, amb l’única…
Planck
Astronomia
Missió de l’Agència Espacial Europea (ESA) destinada a l’estudi de la radiació còsmica de fons.
El 14 de maig de 2009 fou llançat a bord d’un coet Ariane V des de la base de Kourou, a la Guyana Francesa Planck es troba orbitant al voltant del punt L2, a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en la direcció oposada al Sol Està dotat d’un telescopi d’1,5 m de diàmetre efectiu i dos conjunts de detectors, un al rang radio i l’altre al submillimètric, capaços de mesurar amb gran precisió la temperatura de la radiació còsmica de fons a cada regió del cel, detectant les seves anisotropies amb una gran resolució angular Després de COBE i WMAP, Planck és la tercera missió destinada…
classe espectral
Astronomia
Geografia
Cadascun dels conjunts de píxels amb resposta espectral semblant que s’originen en el procés d’anàlisi d’una imatge digital.
classificació radiomètrica
Astronomia
Geografia
Procés de segmentació d’una imatge digital basat en les característiques espectrals dels píxels, que determina la formació de conjunts de píxels amb signatures semblants.
Gaia

Gaia en el moment d’acoblar-se a la nau Sojuz (de la qual només es veu la cúpula de la part superior), dies abans d’enlairar-se (14 de desembre de 2013)
ESA
Astronomia
Satèl·lit astromètric europeu, aprovat per l’Agència Espacial Europea a l’octubre del 2000, i llançat a l’espai el 19 de desembre de 2013.
La missió principal de Gaia és l'elaboració d'un mapa tridimensional de gran precisió de més de mil milions d’estels de la Via Làctia i de les galàxies més properes La mesura de les posicions dels objectes de magnitud V=15 és d'una precisió de 10 microsegons d’arc, comparable a la mesura del diàmetre d’un cabell humà des d'una distància de 1000 km Successor de l' Hipparcos , Gaia és proveït de dos potents telescopis que alimenten un sensor òptic d'uns mil milions de píxels, al seu torn connectat a diversos instruments L'observació de cada objecte és realitza unes 100 vegades amb diversos…
principi cosmològic antròpic
Astronomia
Principi segons el qual, d’entre tots els conjunts de condicions inicials de la formació de l’Univers que hom pugui pensar, resten exclosos aquells que no haguin pogut conduir casualment al desenvolupament de la vida humana intel·ligent.
El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…
constel·lació
Astronomia
Cadascuna de les 88 zones en què hom divideix l’esfera celeste (planisferi celeste).
Procedeixen de les agrupacions d’estels que foren imaginades a l’antiguitat, bé que actualment la zonificació acceptada internacionalment és un conveni Les constellacions foren imaginades en l’antiguitat per tal d’aconseguir una orientació dins els nombrosos conjunts d’estels en el firmament i per tal d’identificar els diversos aspectes totals i parcials del cel, que permetien de conèixer amb exactitud les diverses èpoques de l’any temps de pluges, sembra, crescuda dels rius, etc Cadascuna d’aquestes agrupacions fou batejada amb un nom, i foren composts dibuixos on coincidia l’esquema de l’…