Resultats de la cerca
Es mostren 42 resultats
meridià local
Astronomia
Meridià celeste que conté el zenit i el nadir del lloc geogràfic considerat.
angle al zenit
Angles astronòmics en l’esfera celest geocèntrica: A posició de l’astre; Pe pol elevat; PeP' línia de pols; Z zenit; QQ' equador celest; APeZ angle al pol; PeZAangle al zenit; ZAPe angle paral·làctic; PeZA tirangle de posició
© fototeca.cat
Astronomia
Angle esfèric format en el zenit pel meridià celeste i el vertical de l’astre considerat.
És un dels angles del triangle de posició i igual a l'azimut astronòmic de l’astre És representant per la lletra Z
xoc de terminació
Astronomia
Zona de l’heliosfera a una distància del Sol que varia entre 75 i 90 unitats astronòmiques, on el vent solar frena fins assolir velocitats subsòniques de manera turbulenta en xocar amb el medi interestel·lar.
El xoc de terminació és considerat el principi de l’heliofunda, l’última zona d’influència del vent solar
cercle meridià
cercle meridià
© Fototeca.cat
Astronomia
Telescopi especialment adaptat per a la mesura de la posició i de l’hora de pas dels estels pel meridià, consistent en una ullera que es mou en el pla del meridià de l’observador.
En aquestes condicions l’hora sidèria de pas pel meridià és igual a l’ascensió recta de l’estel considerat, i l’altura aparent dóna directament la declinació
altura veritable
fototeca.cat
©
Astronomia
Altura obtinguda en aplicar a l’altura aparent les correccions causades per la refracció astronòmica
, per la paral·laxi
i, si cal, pel semidiàmetre
.
El seu valor és el de l’arc de vertical comprès entre l'horitzó astronòmic i el limbe de l’astre que ha estat considerat, o bé el centre de l’astre en cas que no tingui limbe apreciable
meteoroide
Astronomia
Sòlid, generalment petit, del medi interplanetari, que no té una grossària suficient per a ésser considerat un asteroide.
El terme engloba els micrometeorits quan la massa del sòlid és inferior als 10 - 6 g i els meteorits terme que, modernament, designa els de massa gran, superior a uns 100 kg Tanmateix, hom empra també el terme meteoroide com a simple sinònim de meteorit
amplitud
Astronomia
Arc d’horitzó comprès entre el punt cardinal est o oest i el vertical de l’astre considerat.
És el complement de l’azimut quan aquest és mesurat per quadrants L’amplitud és tabulada en les taules nàutiques en funció de la declinació i la latitud quan l’astre es troba en el moment de la seva posta o en el moment de la seva sortida, instant en el qual en el triangle de posició, pel fet d’ésser l’altura zero graus, hom obté sin A p = sin d sec l , essent A p l’amplitud, d la declinació de l’astre i l la latitud de l’observador Per aquesta raó hom acostuma a considerar només l’amplitud en el moment de la sortida o de la posta d’un astre en el primer cas rep el nom d’amplitud ortiva o…
revolució sideral
Astronomia
Moviment d’un astre que, partint d’una posició caracteritzada per una certa direcció respecte als estels fixos, el torna a situar a la mateixa posició inicial.
En el cas d’un planeta, una revolució sideral és, doncs, una revolució completa d’aquest al voltant del Sol, i la seva duració constitueix l' any sideral per al planeta considerat El període de la revolució sideral de la Lluna constitueix el mes sideral o període sideral de la Lluna
Ceres
Astronomia
Planeta nan, el més petit del sistema solar.
Té un diàmetre de 1003 km, el semieix major de la seva òrbita té 2,77 UA i el període de revolució és de 1680 dies Fou descobert per Piazzi el 1801, i aleshores se’l considerà el primer asteroide descobert des de la classificació del 2006 de la Unió Astronòmica Internacional és considerat un planeta nan
vertical d’un astre
Astronomia
Cercle imaginari de l’esfera celeste que passa pel zenit, el nadir i el centre de l’astre considerat.
Sobre aquest cercle, anomenat també cercle vertical de l’astre > coordenada 2, hom mesura l’altura de l’astre