Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Plutó
© NASA
Astronomia
Planeta nan del sistema solar.
Considerat fins el 2006 un planeta tradicionalment, el novè del sistema solar, atenent la seva proximitat al Sol, arran de la revisió que la Unió Astronòmica Internacional feu de la classificació dels objectes que orbiten al voltant del Sol, a partir d’aquell any Plutó passà a ser classificat com a planeta nan L’òrbita de Plutó al voltant del Sol té un semieix major de 5906,38 km 39,48 UA, amb un període orbital de 248 anys Presenta, per tant, una ressonància 32 amb Neptú, essent el seu període orbital exactament 1,5 vegades el de Neptú Té una òrbita molt excèntrica e = 0,2488, amb una forta…
helíac | helíaca
Astronomia
Dit de la darrera posta d’un astre abans de la seva conjunció amb el Sol, o de la primera sortida després d’aquesta.
Jean Richer
Astronomia
Astrònom francès.
Per encàrrec de l’Académie des Sciences de França efectuà una missió científica a Caiena entre el 1672 i el 1673 com a fruit d’aquesta missió determinà la parallaxi de Mart, i observà que la longitud dels pèndols que oscillen amb el període d’un segon és distinta per a cada latitud Aquesta darrera observació li permeté d’elaborar un nou mètode dinàmic per a determinar la forma de la Terra
Charles Messier
Astronomia
Astrònom francès.
Es dedicà especialment a la recerca de cometes i en descobrí vint-i-un Elaborà un catàleg que contenia les posicions de tres-cents objectes d’aspecte nebulós i que podien ésser confosos amb cometes, però posteriorment hom ha vist que molts dels astres catalogats per Messier són galàxies, i els altres, nebuloses brillants i cúmuls estellars El primer recull fou publicat el 1770, i el 1781 n'aparegué la darrera versió Aquest catàleg és encara sovint emprat Hom empra la lletra M , seguida d’un nombre d’ordre, per designar els objectes celestes d’acord amb aquest catàleg Efectuà…
Carl Edward Sagan
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l' exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…
atmosfera planetària
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes gasoses externes de diversos cossos celestes.
Llur profunditat òptica pot èsser gran com és ara el cas de Júpiter, o petita com és ara el cas de Mart i de la Terra, o simplement no existir com és ara el cas de Mercuri, de la Lluna, dels principals satèllits Al seu interior es poden traslladar núvols de natura diversa i de diferents colors núvols grocs de Mart, núvols blancs de la Terra, que localment fan el mateix paper òptic que un sòl per llur gran opacitat L’atmosfera planetària contribueix decisivament a l’albedo del planeta així, l’albedo de les roques, de la pols rocosa i de les cendres és de 0,007 el dels núvols de 07 el de la neu…
cinturó de Kuiper
Astronomia
Regió del sistema solar compresa entre les 30 i les 55 unitats astronòmiques del Sol i poblada per milions de petits cossos formats de gel i roca.
S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió especialment a partir de la darrera dècada del segle XX són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion descobert el 2001, el 50000 Quaoar 2000 o l’Eris 2003, més gran que Plutó , cosa que ha comportat una revisió del concepte de…
anell de diamants
Astronomia
Fenomen òptic observat durant els eclipsis totals de Sol pel qual la llum de la darrera porció de la fotosfera solar visible abans o després de la fase de totalitat és amplificada en passar a través de les valls de la Lluna.
telescopi espacial Hubble
© iStockphoto.com/jamesbenet
Astronomia
Instrument òptic espacial de la NASA destinat a l’observació de l’Univers sense la distorsió de l’atmosfera terrestre.
Fabricat també amb participació de l’ Agència Espacial Europea ESA, navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts És basat en un reflector de tipus Cassegrain , format per dos miralls El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli…
big-bang
Astronomia
Model cosmològic segons el qual l’Univers ha evolucionat a partir d’unes condicions inicials extremes (‘‘instant zero’’, o big-bang pròpiament dit).
Es caracteritzen per una gran densitat i temperatura i unes dimensions molt petites, que fan possible de parlar de l' edat de l’Univers , estimada avui entre els quinze i els vint mil milions d’anys El terme que podria ser traduït per ‘gran bum’ porta a confusió per tal com fa pensar en l' explosió d’un nucli dens primordial i en la consegüent expulsió dels fragments resultants, quan, en realitat, el model del big-bang no és més que la darrera conseqüència d’invertir mentalment l’expansió de l’Univers que ha estat observada experimentalment En els models actuals, hom admet que l’…