Fabricat també amb participació de l’Agència Espacial Europea (ESA), navega a uns 550 km de la superfície terrestre a una velocitat de 8 km per segon, cosa que li permet completar una òrbita al voltant de la Terra cada 97 minuts. És basat en un reflector de tipus Cassegrain, format per dos miralls. El mirall primari capta les ones lluminoses i les reflecteix a un mirall secundari, des d’on són trameses a la unitat on són processades per instruments científics i enviades a la Terra. Alguns d’aquests instruments, que funcionen amb l’energia solar captada per panells, són la càmera de camp ampli (wide field camera), instal·lada el 2009 i que analitza la llum visible, entre els espectres ultraviolat i infraroig; l’espectrògraf dels orígens còsmics (cosmic origins spectrograf), destinat als raigs ultraviolats, i l’espectrògraf d’imatgeria, destinat a identificar forats negres.
telescopi espacial Hubble, del tipus Cassegrain
Fou posat en òrbita el 1990 des de Cape Kennedy. Un defecte de fabricació en el seu mirall primari li restà prestacions. Tot i així, la correcció de les imatges per ordinador ha permès d’obtenir-ne un bon rendiment. Les dades aportades al Hubble han contribuït decisivament a aprofundir en el coneixement dels quàsars i el contingut de deuteri en l’Univers, i han permès confirmar l’existència dels forats negres a l’espai, l’aproximació més exacta en la datació de l’Univers i l’origen de les primeres estrelles i galàxies, entre altres aspectes.Ha estat visitat cinc vegades per missions espacials que han permès el manteniment i l’actualització dels seus instruments. La darrera d’aquestes missions es dugué a terme al maig del 2009, mitjançant la llançadora Atlantis. Amb la finalització del programa de la llançadora espacial de la NASA (2011) hom posà fi a les reparacions periòdiques. Tot i això, després de 25 anys d’activitat, els tècnics cap de la missió anunciaren al principi del 2015 que podia continuant funcionant encara cinc anys, o més. Aquest període facilitaria la transició del successor del Hubble a partir del 2018, en què era prevista la posada en òrbita del telescopi espacial James Webb.