Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
astre
Astronomia
Cos celeste de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou d’acord amb determinades lleis.
És compacte, d'una mida mínima equivalent a un asteroide i emissor de llum pròpia o reflectida Hom anomena genèricament astre qualsevol planeta, estel, satèllit o cometa Són exclosos d’aquesta denominació els cossos celestes o les agrupacions d’aquests de forma no totalment determinada, com els cúmuls, les associacions o les nebuloses
Orcus
Astronomia
Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper descobert el 2004 per M. Brown i C. Trujillo.
El seu diàmetre és d’uns 900 km Pertany a la categoria dels plutinos , es a dir, la seva òrbita té una ressonància 23 amb Neptú per cada dues revolucions orbitals d’Orcus, Neptú en realitza tres Té un satèllit anomenat Vanth, d’uns 350 km de diàmetre El nom d’Orcus es correspon a la deïtat romana de la mort La denominació oficial per la Unió Astronòmica Internacional és 90482 Orcus
Makemake
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Makemake té una diàmetre aproximat de 1400 km que el converteix en el tercer objecte del cinturó de Kuiper pel que fa a la grandària, només superat per Plutó i Eris La seva òrbita té el periheli situat a 38,5 unitats astronòmiques del Sol, i l’afeli a 53,1, i triga 309,88 anys en completar-la Va ser descobert el 2005 des de l’Observatori de Mount Palomar EUA per un equip liderat per M Brown El nom de Makemake prové del déu creador a la mitologia de l’Illa de Pàsqua La denominació oficial de la Unió Astronòmica Internacional és 136472 Makemake
Haumea

Representació artística de Haumea i les seves llunes, Hi'aka i Namaka
NASA (2008)
Astronomia
Planeta nan situat al cinturó de Kuiper.
Fou descobert independentment per dos equips d’astrònoms, un dels EUA i un d’Espanya, que publicaren els seus resultats el 2004 i el 2005 respectivament Es tracta d’un cos ellipsoidal amb unes dimensions aproximades de 2000 x 1500 x 1000 km, amb una massa de 4×10 21 kg, igual a un terç de la de Plutó Descriu una òrbita molt excèntrica al voltant del Sol, amb el periheli situat a 34,7 unitats astronòmiques i l’afeli, a 51,5 Haumea té dos petits satèllits, Hi’iaka i Namaka El nom d’Haumea prové de la deessa hawaiana de la fertilitat, lloc a on es troba situat el telescopi amb què…
solstici
Astronomia
Cadascun dels dos punts de l’eclíptica per als quals el valor de la declinació del Sol pren el seu valor màxim o mínim.
Quan el Sol arriba a un d’aquests punts deixa d’augmentar la seva distància a l’equador celeste El solstici corresponent a la màxima separació boreal té lloc cap al 21 de juny, i el corresponent a la màxima separació austral té lloc cap al 21 o el 22 de desembre La primera data marca el començament de l’estiu a l’hemisferi nord, i correspon al solstici d’estiu o punt Càncer , mentre que l’altra data assenyala el començament de l’hivern, i correspon al solstici d’hivern o punt Capricorn Quan el Sol és al solstici d’estiu, la Terra passa per l’afeli de la seva òrbita, i quan és al solstici d’…
astronomia nàutica
Astronomia
Denominació sovint emprada per a designar la part de l’astrometria que s’ocupa dels problemes de la navegació astronòmica.
astronomia teòrica
Astronomia
Denominació emprada sovint per a designar l’estudi i la descripció del moviment dels cossos celestes a partir de la mecànica celeste
.
astronomia de posició
Astronomia
Denominació sovint emprada per a designar la part de l’astrometria que s’ocupa de la determinació de la posició dels astres i de l’observador.
forat negre

La primera imatge d’un forat negre, situat en el centre de la galàxia M87 (10-04-2019)
Event Horizon Telescope
Astronomia
Darrer estadi de la vida d’un estel de gran massa.
El material que compon un estel és generalment en equilibri sota l’acció de dues forces antagòniques la força de la gravetat, que tendeix a condensar la matèria cap al centre de l’estel, i la força de la pressió, que tendeix a expansionar-lo Hom pot demostrar que per a estels d’una massa superior a tres masses solars aquest equilibri no pot subsistir, car la matèria de l’estel s’esfondra sobre ella mateixa i l’estel es contreu indefinidament collapse gravitacional Els fenòmens que tenen lloc a l’interior de l’objecte resultant poden ésser descrits únicament per la relativitat general i les…
astronomia esfèrica
Astronomia
Denominació emprada sovint per a designar la part de l’astrometria que s’ocupa del càlcul de la posició dels astres i de l’observador mitjançant la trigonometria esfèrica.