Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
massa de Jeans
Astronomia
Massa mínima que ha de tenir un núvol de gas autogravitant per tal de poder col·lapsar sota la seva atracció gravitatòria.
Depèn de la temperatura del gas i de la seva densitat
correcció bolomètrica
Astronomia
Diferència entre la magnitud bolomètrica i la magnitud absoluta visual d’un estel.
Depèn de la temperatura de l’estel és molt gran, en valor absolut, per als estels calents o molts freds, els quals radien molt, fora de l’espectre visible
expansió de l’Univers
Astronomia
Hipòtesi d’una expansió evolutiva de l’Univers, que es deriva del model del big-bang i que és sustentada per l’observació de la recessió de les galàxies.
Fou descoberta per E Hubble el 1929 La confirmació que l’Univers experimenta aquesta expansió depèn del mesurament de la densitat de matèria de l’Univers i de si aquest és obert o tancat
parheli
Astronomia
Cadascun dels discs brillants que, a vegades, hom pot veure a banda i banda del Sol o bé de la Lluna.
Són produïts per la refracció de la llum dels dits astres en els cristalls de glaç que hi ha a l’atmosfera alta, i llur posició depèn de l’altura de l’astre sobre l’horitzó
raigs crepusculars
Astronomia
Meteorologia
Il·luminació difusa deguda a la presència de diminutes partícules de pols i humitat en l’aire, que precedeix l’aurora i que segueix la posta de sol (crepuscle).
La duració de la llum crepuscular, que prolonga la duració de la llum diürna d’una manera notable, depèn de la composició de l’atmosfera i de la velocitat amb què el sol surt i desapareix per l’horitzó, o sia de la latitud i de l’època de l’any
Richard Christopher Carrington
Astronomia
Astrònom anglès.
Fou el primer a enregistrar l’observació d’una erupció solar estudià les taques solars Publicà un catàleg de 3 753 estels circumpolars 1857 Descobrí que la rotació del Sol és diferencial, és a dir, que la velocitat depèn de la latitud, de manera que la rotació de l’equador solar és més ràpida que la de la resta de l’esfera
albedo
Astronomia
Poder de reflexió dels cossos celestes sense llum pròpia.
S'expressa normalment pel quocient entre l’energia reflectida pel cos i l’energia que hi incideix depèn, doncs, de la constitució de la superfície reflectora La forta albedo de la Terra és principalment deguda als núvols, l’observació de llur variació, mesurada per satèllit és d’interès climatològic Els altres planetes amb atmosfera presenten una albedo considerable, destacant Venus albedo 0,76, mesurada pel Pioneer-Venus
observatori Wilson
Astronomia
Observatori astronòmic situat a Mount Wilson, 32 km al N de Los Angeles (Califòrnia).
Començat a construir el 1904 per GEHale el 1908 hi fou installat un telescopi reflector d’1,5 m de diàmetre, i el 1918 fou acabada la construcció d’un altre telescopi, de 2,5 m, durant molts anys el més gran del món Té dues torres proveïdes de telescopis solars Aquestes construccions foren dutes a terme gràcies a l’aportació del Carnegie Institute de Washington, però des del 1948, juntament amb l’observatori Palomar, depèn del California Institute of Technology Des del 1970 aquests dos observatoris són coneguts com a observatoris Hale
seqüència principal
Astronomia
Franja estreta, lleugerament corba, que va des de l’extrem superior esquerre del diagrama de Hertzsprung-Russell fins al seu extrem inferior dret.
Hom troba un estel sobre la seqüència principal en aquella fase de la seva existència durant la qual transforma l’hidrogen en heli El nombre d’estels que pertanyen a la seqüència principal és més gran que el dels estels que pertanyen a qualsevol de les altres regions del diagrama esmentat El Sol n'és un exemple, i és situat quasi equidistant dels seus extrems La durada de l’estada d’un estel sobre la seqüència principal depèn de la seva massa, i és més curta com més gran és aquesta Per al Sol aquesta durada pot ésser superior als 10 1 0 anys
Michel Mayor
Astronomia
Astrònom suís.
Graduat en física per la Universitat de Ginebra 1966 i doctorat per l’Observatori de Ginebra 1971, que depèn d’aquesta universitat i on ha desenvolupat la recerca científica director del 1988 al 2004 Juntament amb Didier Queloz , el 1995 descobrí el primer planeta extrasolar , anomenat 51 Pegasi b, emprant el mètode de la velocitat radial També ha format parts dels equips d’investigació dels planetes extrasolars Gliese 581c i Gliese 581e, i ha estudiat la dinàmica de cúmuls globulars, els sistemes binaris, la cinemàtica i l’estructura galàctica Ha participat en més de 300 publicacions, i ha…