Resultats de la cerca
Es mostren 796 resultats
en quadratura
Astronomia
Dit de la situació relativa de dos astres del sistema solar, les longituds astronòmiques dels quals difereixen en 90°.
Quan un planeta o bé la Lluna és en quadratura amb el Sol, passa pel meridià local a les sis del matí o de la tarda En el primer cas hom diu que el planeta és en quadratura occidental , i en el segon cas que és en quadratura oriental Únicament els planetes superiors poden presentar-se en quadratura amb el Sol
xoc en arc
Astronomia
Àrea exterior d’una magnetosfera.
Hom denomina així especialment l’àrea exterior de l’heliosfera, allà on el vent solar ja no exerceix cap influència sobre el medi interestellar
Solar and Heliospheric Observatory
Astronomia
Plataforma espacial estabilitzada per a la realització d’experiments científics destinats a observar el Sol i l’entorn interplanetari en el qual es troba.
Llançat a l’espai per l’ESA el 2 de desembre de 1995, descriu una òrbita-halo a l’entorn del punt lagrangià intern del sistema Sol-Terra, a uns 20 milions de quilòmetres per davant de la Terra, en direcció al Sol SOHO transporta tres famílies d’instruments els destinats a mesurar les oscillacions solars i la variabilitat de la radiació solar, els que observen les característiques de la cromosfera i la corona solar i dels fenòmens transitoris que s’hi desenvolupen, i els que mesuren in situ les característiques del vent solar massa, càrrega, composició Pel fet de poder realitzar…
Atles

Atles
NASA
Astronomia
El satèl·lit més intern de Saturn, de forma irregular, amb un radi màxim de 20 km i una òrbita amb un semieix major de 137.700 km.
Fou descobert en una fotografia transmesa pel Voyager 1 el 1980
desenfocament atmosfèric
Astronomia
Difuminació i centelleig que presenten els objectes celestes quan són observats des de la Terra per efecte de la turbulència de l’atmosfera.
Lisitea
Astronomia
Un dels satèl·lits de Júpiter, descobert el 1938 per S.B. Nicholson
.
Té un diàmetre d’uns 30 km, un radi orbital d’11720000 km, i un període orbital de 259,2 dies
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846…
Very Large Array

Antena del Very Large Array del NRAO
© NRAO / AUI
Astronomia
Radiointerferòmetre que consisteix en 27 antenes de 25 m de diàmetre cadascuna distribuïdes en tres braços en forma de Y i situat a Plains of San Augustin (Nou Mèxic).
La distribució i separació entre les antenes pot anar canviant al llarg de cada braç i la separació entre les antenes dels extrems pot arribar a ser de 35 km Les antenes estan connectades electrònicament de manera que la combinació del senyal que reben fa que el VLA tingui una resolució equivalent a la d’una antena de 36 km de diàmetre i una sensibilitat d’un radiotelescopi de 130 m de diàmetre
ejecció de massa coronal

Vista d’una ejecció de massa coronal
© Corel
Astronomia
Erupció produïda a la corona solar quan una gran quantitat de matèria, de l’ordre de 1012 kg, és injectada en el medi interplanetari.
Les CME estan relacionades amb el trencament de les estructures magnètiques presents a la corona solar, si bé el seu mecanisme no és del tot conegut El material pot ésser ejectat a velocitats de fins a 2000 km/s La seva detecció i estudi, gràcies a observatoris espacials com el satèllit SOHO, són d’una gran importància, ja que en arribar a la Terra el material que forma la CME altera la magnetosfera terrestre, i pot arribar a afectar les telecomunicacions i a malmetre satèllits artificials meteorologia espacial Les ejeccions de massa coronal es produeixen durant tot el cicle solar, però la…
explosió de raigs gamma

Explosió de raigs gamma
© Corel
Astronomia
Explosió violenta i breu de raigs γ que experimenten certs cossos de l’Univers, com són algunes supernoves o regions properes a un forat negre.
Els primers GRB foren observats de forma casual a la dècada del 1960 per satèllits destinats a altres missions Fins a la dècada del 1990 el coneixement sobre el seu origen i natura fou molt escàs, i constituí un dels reptes de l’astrofísica del moment A partir de l’any 1997 es començaren a associar erupcions de raigs gamma amb fonts febles d’emissió òptica i ràdio que brillen durant unes hores o pocs dies abans de desaparèixer i que ajuden a localitzar el lloc on ha esdevingut l’erupció Posteriorment, les observacions amb nous satèllits i el desenvolupament de models teòrics han permès…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina