Resultats de la cerca

Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més importants són els…

Fou director del Smithsonian Astrophysical Observatory de Washington 1907-44 i secretari de la Smithsonian Institution 1928-44 Estudià principalment les radiacions solars, essent el primer que, en mesurar-ne l’espectre d’energies, determinà la constant solar i deduí la temperatura del Sol

Es preveu que serà posat en òrbita a partir de l’any 2003 Tindrà una gran resolució espectral i l’habilitat de mesurar la polarització en raigs X en un ample rang d’energies, des de la regió de l’ultraviolat fins als raigs X durs

Amb més de 17 m de diàmetre, fou dissenyat per a detectar la radiació de Čerenkov produïda per la cascada de partícules que es formen a l’alta atmosfera com a conseqüència de la incidència d’un raig gamma d’alta energia Pot detectar raigs còsmics gamma amb energies compreses entre els 50 i els 30 TeV El 2009 s'inaugurà un segon telescopi MAGIC II, molt semblant al primer i situat al costat

La resolució de l’instrument era d’uns 2 minuts d’arc La missió conclogué al juliol de l’any 2000 després que els instruments fossin malmesos a causa d’una tempesta solar Tot i això, l’observatori superà el temps de vida que se li assignà i estudià fenòmens de l’astrofísica d’altes energies, com AGN Active Galactic Nuclei , quàsars, romanents de supernova i objectes compactes —forats negres i estels de neutrons—

Fou construït amb collaboració internacional Gran Bretanya, Dinamarca, Espanya, Països Baixos, Irlanda i la RF d’Alemanya i fou inaugurat el 1985 Disposa d’una desena de telescopis, tant nocturns com per a l’observació del sol, entre els que destaca el Gran Telescopio Canarias, amb un diàmetre de 11,4 metres A més s’hi troben altres instruments, com el Gran Telescopi de Raigs Gamma Atmosfèrics per Imatge Cerenkov MAGIC I dissenyat per a l’observació de fenomens d’altes energies i inaugurat el 2004, o la càmera superWASP que té com a objectiu la detecció de planetes extrasolars L’…

El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen protons i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3 , i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3 , o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3 Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què…

És composta per ones la longitud d’ona de les quals va d’unes dècimes de millímetre fins a uns 75 cm, i presenta el pic d’intensitat en la longitud d’ona d’1 mm Hom considera actualment que aquesta radiació és l’emissió residual del big-bang que segons el model cosmològic estàndard donà lloc a l’actual Univers cosmologia Fou descoberta inesperadament per AA Penzias i RW Wilson el 1964 quan aquests cercaven, amb una antena molt sensible especialment dissenyada al Bell Telephone Laboratory, la causa dels paràsits soroll que interferien les radioemissions terrestres Posteriorment, R Dicke i els…

El mètode de l’astrofísica recolza sobre les següents bases l’anàlisi de la radiació emesa pels objectes celestes pràcticament l’única font d’informació de què disposem, la construcció de models teòrics sobre la composició, distribució i evolució de la matèria en l’univers, funció aquesta que acompleix en collaboració amb altres disciplines científiques com ara la física teòrica i d’altes energies, i, legitimant tots els seus procediments, l’adopció de la hipòtesi que totes les lleis de la física conegudes i experimentades a la Terra són igualment aplicables a tot l’univers Per tant, el…

Els estels no lluen tots amb la mateixa intensitat numèricament hom diu que els estels més brillants tenen una magnitud aparent de +1, i els menys brillants observables a ull nu, una de +6 Hom reserva la magnitud 0 per a uns pocs estels excepcionalment brillants, i les magnituds negatives, per als planetes més pròxims a la Terra L’energia rebuda d’un estel de primera magnitud és 100 vegades més gran que la rebuda d’un estel de sisena magnitud A partir d’això hom defineix l’escala de magnituds de tal manera, que, quan dos estels difereixen en una unitat de magnitud, les corresponents energies…