Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Cecilia Payne-Gaposchkin
Astronomia
Astrònoma anglesa nacionalitzada nord-americana.
Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, i on seguí desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta lluminositat
núvol molecular
Astronomia
Conglomerat gegant de gas en forma molecular i pols on es formen els estels.
Els núvols moleculars es troben en zones del medi interestellar prou denses i fredes perquè els àtoms s’associïn formant molècules En la galàxia hi ha milers de núvols moleculars i es troben distribuïts a la part del disc Un núvol molecular gegant pot contenir de 100 000 a uns quants milions de masses solars de material Són compostos principalment d’hidrogen molecular i també d’altres molècules com ara el CO i l’H 2 O fins l’any 2000 s’havien trobat unes 100 classes de molècules interestellars Esdeveniments com l’explosió d’una supernova o la compressió d’un dels braços espirals de la galàxia…
estel gegant
Astronomia
Estel situat a la part superior dreta del diagrama de Hertzsprung-Russell; té unes dimensions d’un centenar de vegades les del Sol i una temperatura superficial entre els 4.000 K i els 6.000 K.
Els espectres van des del tipus G5 fins al M1, i el seu color és groc o vermell A causa de les seves dimensions elevades, la seva brillantor intrínseca és de cent a mil vegades més gran que la dels estels de la seqüència principal que pertanyen al mateix tipus espectral La seva densitat, al contrari, és molt petita, puix que la massa és la mateixa que la dels estels corresponents de la seqüència principal Aquests estels són en un estat de la seva evolució més avançat que el dels astres de la seqüència principal La transformació d’un astre en un gegant vermell s’esdevé quan el 10% del seu…
estel fulgurant
Astronomia
Estel la brillantor del qual augmenta d’una manera brusca fins a un valor que pot esdevenir doble del primitiu i es manté durant un període molt breu de temps.
Atesa la curta durada d’aquestes fulguracions, la majoria dels estels fulgurants ha estat descoberts accidentalment Actualment sembla plenament demostrat que només presenten el fenomen de les fulguracions els nans vermells , el qual fenomen sembla íntimament relacionat amb el fenomen de les noves nova
supernova 1987 A
© Corel
Astronomia
Supernova observada el 24 de febrer de 1987, al Gran Núvol de Magalhães, que ha aportat un gran nombre de coneixements sobre aquest estadi de la vida dels estels.
Es tracta de la primera supernova visible a ull nu des del 1604 Fou vista, simultàniament, a Las Campanas Xile, al Canadà i a Nova Zelanda per O Duhalde, I Shelton i l’astrònom aficionat A Jones Vint hores abans del descobriment, hom havia detectat un gran flux de neutrins a la Terra —els neutrins són produïts per reaccions nuclears com les que es produeixen als estels— Només una petita quantitat dels que arribaren foren detectats als grans dipòsits subterranis d’aigua dels Estats Units d’Amèrica i el Japó dissenyats per a estudiar la desintegració del protó L’energia i les característiques…