Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
siderit
Astronomia
Meteorit constituït essencialment per materials de tipus metàl·lic.
Els siderits contenen, per terme mitjà, entre un 85 i un 95% de ferro la resta és níquel i una petita part de cobalt Un cop netejat i polit, hom observa que al voltant d’un 80% d’un siderit es presenta en forma cristallina Els siderits constitueixen aproximadament un 50% dels meteorits trobats i el 6% dels caiguts meteorit
libració
Astronomia
Moviment aparent d’oscil·lació que presenta el disc lunar respecte a un observador terrestre.
Aquest fenomen és degut, essencialment, a l’excentricitat de l’òrbita lunar i al fet que l’eix de rotació de la Lluna no és perpendicular a aquesta òrbita Gràcies a la libració, la regió total de la Lluna observable des de la Terra resulta augmentada
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
estel de Barnard
Astronomia
Estel de la constel·lació del Serpentari.
És el tercer estel més pròxim 6 anys llum, té una magnitud visual aparent de 9,5, és un nan vermell i pertany al tipus espectral M 5 Fou descobert el 1916 per EE Barnard en comparar dues fotografies preses amb un interval de 18 anys Té el moviment propi més gran uns 10,3’ anuals Les pertorbacions que presenta aquest moviment podrien ésser causades per l’existència al seu voltant d’un sistema planetari, format essencialment per dos grans planetes, un amb una massa comparable a la de Júpiter i amb un període d’11,5 anys, i l’altre amb una massa 1,15 vegades la de Júpiter i amb un període de 26…
radiotelescopi

A dalt, tall vertical d’un radiotelescopi amb reflector secundari; a baix, esquema del camí que segueixen els senyals captats per un radiotelescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Instrument destinat a captar les ones radioelèctriques que arriben a la Terra procedents dels cossos celestes.
Un radiotelescopi és constituït essencialment per una superfície collectora metàllica de grans dimensions, que recull les ones radioelèctriques que provenen d’un astre llunyà i les fa arribar a una petita antena, la qual les envia a un detector Aquest aparell és connectat a un instrument d’anàlisi, que estudia les radiacions rebudes, i a un sistema d’enregistrament, que n'enregistra els resultats Les qualitats més importants d’un radiotelescopi són la sensibilitat i el poder separador La sensibilitat d’un radiotelescopi, igual que per a un telescopi normal, depèn de la superfície collectora…
Tycho Brahe

El sistema solar segons Tycho Brahe
© Fototeca.cat
Astronomia
Astrònom danès.
Havent començat a estudiar dret, s’interessà per l’astronomia i, abans de l’aplicació de la ullera a l’observació astronòmica, efectuà un nombre ingent d’observacions amb aparells dissenyats per ell mateix i amb els quals obtingué dades molt exactes sobre el moviment dels astres, tant planetes com cometes Descobrí alguns errors en les taules astronòmiques de l’època, deguts especialment a la refracció atmosfèrica, la qual estudià El 1572 féu importants observacions d’una supernova Protegit per Frederic II de Dinamarca, li fou atorgada la concessió de l’illa de Hven, on, des del 1576, construí…
radarastronomia
Astronomia
Tècnica que hom empra en astronomia i que consisteix essencialment a enviar un senyal de radar de característiques conegudes a un cos celeste i observar les característiques del senyal reflectit.
El 1947 hom pogué dur a terme aquesta reflexió la superfície de la Lluna Les primeres observacions d’un planeta per radar daten del 1958, que des del Lincoln Laboratory del MIT foren enviades ones de radar d’una freqüència de 440 MHz cap a Venus i reflectides cap a la Terra El 1963 hom aconseguí de fer reflectir les ones a la superfície de Mart Aquesta tècnica, però, únicament pot ésser emprada amb els cossos celestes més pròxims a la Terra Gràcies a aquest procediment ha estat possible de determinar els períodes de rotació de Venus i de Mercuri analitzant l’eixamplament Doppler causat per la…
atmosfera estel·lar
Astronomia
Meteorologia
Conjunt de les capes exteriors de l’estel, directament accessibles a l’observació.
Els límits de l’atmosfera estellar no són pas ben definits, ni cap al centre de l’estel, ni cap enfora d’una banda, les capes més exteriors anomenades cromosfèriques no contribueixen gaire a la formació de l’espectre i, per tant, no són estudiades com formant part de les atmosferes estellars d’altra banda, hom tampoc no hi considera incloses les capes més profundes, per tal com llur radiació és absorbida per les capes superiors i no arriba a l’observador Resta així una atmosfera estellar de gruix variable, però que sempre és reduïda en relació amb el radi R de l’estel, la qual cosa permet de…
cosmologia
Astronomia
Branca de l’astronomia que té per objecte l’estudi de l’origen, l’evolució i l’estructura, a gran escala, de l’Univers.
L’objecte de la cosmologia és l’elaboració de models cosmològics , que són models fisicomatemàtics que permeten de reproduir en termes simples l’evolució de l’Univers, tot introduint uns paràmetres numèrics el mesurament del valor dels quals ha de fer possible de decidir quins d’aquests models teòrics correspon més exactament a la realitat Molts dels models cosmològics deriven del desenvolupament de la relativitat general , teoria proposada per Einstein el 1915 Deixant de banda la profunda modificació de la dinàmica que aquesta teoria representa, hom pot destacar-ne el fet que implica un…
espectròmetre

Esquema d’un espectròmetre astronòmic d’escletxa en què el dispersor és un prisma
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument que evidencia i permet d’analitzar l’espectre d’una radiació electromagnètica.
Separa les ones monocromàtiques que componen la radiació estudiada i forma una imatge de l’espectre així determinat Atesa la seva funció, és obvi que els elements bàsics d’un espectròmetre són un dispersor sistema dispersiu, que descompon la radiació, i un receptor , sensible a la radiació dispersada Les característiques concretes d’aquests elements permeten de distingir els diferents tipus d’espectròmetre en l’ espectròmetre d’escletxa el dispersor és un prisma o una xarxa de difracció, i en l’ espectròmetre interferencial és un interferòmetre o una combinació d’interferòmetres i xarxes de…