Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
Johann Friedrich Benzenberg
Astronomia
Física
Físic alemany, professor de física i d’astronomia a Düsseldorf des del 1807.
Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798
William Wilson Morgan
Astronomia
Astrònom nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Chicago 1931, on realitzà la seva tasca docent i d’investigació de 1947 a 1974, i fou director de l’observatori Yerkes d’aquesta institució Féu una classificació per a les galàxies que inclou el tipus espectral, la forma amb més subdivisions que la classificació clàssica de Hubble, alguna d’elles descoberta per ell mateix i l’orientació de la galàxia respecte de la línia de visió des de la Terra Féu també importants aportacions a l’estudi de les galàxies riques en estels joves 1958 Publicà un Revised MK Spectral Atlas for Stars Farlier…
Allan Rex Sandage

Allan Rex Sandage
© Dr. Sandage
Astronomia
Astrofísic nord-americà.
Des del 1952 treballà als observatoris de Mount Wilson i de Mount Palomar El 1960 féu la primera identificació òptica d’un quàsar Féu també recerques en el camp de la cosmologia, camp en què determinà, juntament amb G Tammann, un nou valor de la constant de Hubble Als anys seixanta del s XX proposà, juntament amb OJ Eggen i D Lynden-Bell, un model de formació de la Galàxia a partir del collapse d’un núvol de gas protoplanetari, model conegut amb el nom d’ELS per les inicials dels seus autorsFou guardonat, entre d'altres, amb la National Medal of Science 1970, Bruce…
Georg Joachim Rheticus
Astronomia
Nom amb què és conegut Georg Joachim von Lauchen, astrònom alemany.
Fou professor de matemàtiques a la Universitat de Wittemberg El 1539 anà a Frauenburg per tal de conèixer Copèrnic Interessat per les teories d’aquest, en féu un resum i el publicà a Gdańsk el 1540 aquesta obra, la Narratio prima , té la forma d’una carta dirigida al seu antic mestre Johann Schöner Féu imprimir l’obra principal de Copèrnic, De revolutionibus orbium coelestium , a Nuremberg Nomenat professor a Leipzig 1542, deixà la direcció de la impressió de l’obra a les mans del seu amic Andreas Osiander Aquest hi afegí pel seu compte un pròleg el llibre, acabat d’…
Maria Margaretha Winkelmann

Maria Margaretha Winkelmann
Astronomia
Astrònoma alemanya.
El seu pare, un pastor luterà, es feu càrrec personalment de la seva educació fins a la seva mort, el 1683, i després ho feu el seu oncle, Justinus Toellner Rebé d’un camperol de Sommerfel, prop de Leipzig, i aficionat a l’astronomia, Christoph Arnold, els seus coneixements sobre la matèria Es casà 1692 amb l’astrònom Gottfried Kirch Guben, 18 de desembre de 1639 ‒ Berlín, 25 de juliol de 1710 El 1700 es traslladà a Berlín quan Kirch fou nomenat astrònom ordinari de l’Acadèmia de Ciències, on treballà de manera no oficial però sí reconeguda amb el seu marit fent observacions astronòmiques…
Maximilian Franz Joseph Wolf
Astronomia
Astrònom alemany.
Professor a Heidelberg i director de l’observatori, féu observacions dels asteroides mitjançant la fotografia, descobrí diversos planetoides i collaborà amb Barnard
Friedrich Zöllner
Astronomia
Astrofísic alemany.
Estudià els cometes, el Sol i la matèria, i ideà l’astrofotòmetre, amb el qual féu mesures fotomètriques sobre els estels i llurs magnituds
Johann Heinrich Mädler
Astronomia
Astrònom alemany.
És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer
Sosígenes
Astronomia
Astrònom grec.
Autor de la reforma del calendari basant-se en l’antic calendari egipci Juli Cèsar féu aplicar la nova estructura cronològica a partir de l’any 45 aC any civil
Jöns Oskar Backlund
Astronomia
Astrònom russosuec.
Estudià els moviments irregulars del cometa Encke i féu una anàlisi de totes les observacions fetes des del 1819 per tal de trobar les pertorbacions planetàries possiblement responsables del seu moviment irregular
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina