Resultats de la cerca
Es mostren 197 resultats
η-Aquàrids
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
camp magnètic interplanetari
Astronomia
Camp magnètic estès des del Sol fins més enllà de l’òrbita de Plutó.
El seu límit interior es troba al voltant de 1 R o radi solar sobre la superfície del Sol, quan el camp magnètic solar adopta una orientació radial El límit exterior se situa en el xoc terminal format per la interacció del vent solar i el plasma interestellar A l’altura de l’òrbita de la Terra, la seva intensitat mitjana és de 5nT, i està inclinat uns 45° respecte a la direcció radial L’estructura a gran escala del camp magnètic interplanetari es coneix com model de Parker, per ENParker, el qual va derivar-ne correctament les propietats, l’any 1958 En aquest model, els tubs de flux estan…
estel magnètic
Astronomia
Estel de neutrons amb un intens camp magnètic, de fins a les 1011 tesles.
La seva existència fou proposada per Duncan i Thompson el 1992
supernova
© NASA
Astronomia
Estel que, en un interval de temps d’uns quants dies, augmenta la seva brillantor intrínseca per mitjà d’un procés explosiu fins a un valor que és un milió de vegades més gran que l’original, i després torna a extingir-se ràpidament.
A l’època de màxima brillantor, una supernova de la galàxia pot arribar a tenir una magnitud aparent de -20 i, per tant, pot ésser visible en ple dia Durant els darrers mil anys han estat observades a ull nu tres supernoves una l’any 1054, que fou estudiada pels astrònoms xinesos, una altra l’any 1572, que fou descrita per Tycho Brahe, i, finalment, la tercera l’any 1604, que fou estudiada per Kepler i Galileu Als llocs del firmament en els quals, segons les cròniques antigues, foren observades les supernoves resten unes nebuloses més o menys brillants en ràpid moviment expansiu, que hom creu…
anomalia del sol
Astronomia
Arc d’eclíptica, comptat en sentit directe, que va des de la línia dels àpsides fins al Sol.
Pot referir-se al Sol veritable anomalia veritable del Sol o al Sol fictici anomalia mitjana del Sol la diferència entre ambdues rep el nom d'equació del centre
azimut nàutic per quadrants
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 90° El punt d’origen i la direcció són indicats amb lletres representatives de cada un dels punts cardinals
azimut nàutic
Astronomia
Arc d’horitzó, comptat des del nord i vers l’est fins a la vertical de l’astre.
És comptat de 0° a 360°
azimut
Astronomia
Arc d’horitzó comptat des del punt cardinal nord o sud fins a la vertical de l’astre.
signe descendent
Astronomia
Cadascun dels signes del zodíac pels quals passa el Sol des del solstici d’estiu fins al solstici d’hivern.
Els signes descendents són sis Càncer, Lleó, Verge, Libra, Escorpió i Sagitari
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina