Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
densitat de flux
Astronomia
Potència emesa per un objecte, per unitat de superfície i per unitat d’amplada espectral (mesurada, generalment, en freqüències).
La unitat de densitat de flux emprada correntment en radioastronomia és el jansky
riòmetre
Astronomia
Aparell per a mesurar l’opacitat ionosfèrica relativa.
Es tracta d’un radioreceptor especialment dissenyat per controlar ininterrompudament el soroll còsmic emissió ràdio de fons que procedeix de l’espai exterior L’absorció d’aquesta radiació a les regions polars és molt sensible al flux de raigs còsmics de baixa energia generats al Sol, la qual cosa permet detectar les variacions en el flux d’aquests raigs
lluminositat absoluta
Astronomia
Flux energètic total emès per un astre.
És anomenada també lluminositat veritable o intrínseca i hom la mesura numèricament mitjançant la magnitud absoluta
reticle cromosfèric
Astronomia
Estructura a gran escala que s’observa a la cromosfera solar quan s’utilitza un filtre H-α (656,3 nm), o a l’ultraviolat, per les línies H i K del Ca II (~393nm) o les h i k del Mg II (~280 nm); aquest entrellat voreja les estructures supergranulars.
A mesura que les observacions del reticle cromosfèric es fan emprant filtres de longitud d’ona més curta, el reticle es difumina ja que la radiació que s’observa prové de capes més altes de la cromosfera corona La connexió entre supergrànuls i el reticle s’estableix a partir del camp magnètic, ja que els tubs de flux tendeixen a concentrar-se allí on el flux de material és més gran, i això passa a les regions externes dels supergrànuls
temperatura efectiva
Astronomia
Magnitud que caracteritza un cos emissor de radiació.
És igual a la temperatura que tindria un cos negre que emetés un flux d’energia total per unitat d’àrea igual al del cos que emet la radiació En el cas d’un estel, la temperatura efectiva es pot calcular a partir de la seva lluminositat i el seu radi
activitat solar

Índex de Wolf de l’activitat solar
© fototeca.cat
Astronomia
Estat de major o menor intensitat del magnetisme i flux solars.
Les variacions són estudiades sobretot a l’atmosfera solar, on es manifesten en originar taques, protuberàncies, etc A la Terra donen lloc a diversos fenòmens elèctrics i magnètics L’activitat solar, sotmesa a un cicle d’uns 11 anys, ha estat estudiada d’ençà l’any 1980 pel satèllit Solar Max Mission SMM Observacions multidisciplinàries de fets possiblement relacionats amb aquest cicle podrien augmentar el coneixement de la climatologia terrestre
magnitud aparent
Astronomia
Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala, han estat…
lluminositat aparent
Astronomia
Flux lluminós que, observat des de la Terra, sembla provinent d’un astre.
És mesurada numèricament mitjançant la magnitud aparent
vent solar
Astronomia
Flux de partícules carregades que surt del Sol cap a l’espai interplanetari.
El vent solar és constituït principalment per nuclis d’hidrogen protons i electrons lliures, i, en molta menor proporció, per nuclis d’altres elements més pesants El valor mitjà de la densitat del vent solar és de 2 a 10 ions/cm 3 , i la velocitat mitjana d’aquests ions, de 400 km/s Nogensmenys, d’una manera excepcional, han estat observats valors de la densitat alts, com ara 80 ions/cm 3 , o baixos, com ara 0,4 ions/cm 3 Hom ha detectat també velocitats que superen els 700 km/s Les energies de les partícules projectades pel Sol són màximes durant les erupcions solars, en què poden arribar a…
tempestat magnètica
Astronomia
Geologia
Pertorbació del camp magnètic terrestre que hom observa un o dos dies després de les grans erupcions cromosfèriques.
El fenomen comença amb un augment de la intensitat de la component horitzontal del camp geomagnètic, que té lloc simultàniament a tota la Terra en l’interval d’alguns minuts Aquesta intensitat arriba fins a un valor que és de 30 a 40 vegades superior al normal, i després torna a baixar de manera que assoleix el valor anterior en un temps de 2 a 8 hores però continua baixant, fins a un valor de 50 a 100 vegades per sota del normal, i, finalment, en un interval d’1 o 2 dies, es restableix la situació no pertorbada L’origen de les tempestats magnètiques és, sens dubte, l’arribada a…