Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
coordenades astronòmiques
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental ,…
horitzó astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Cercle màxim de l’esfera celeste, perpendicular a la vertical del lloc.
Divideix l’esfera en dos hemisferis, el visible i l’invisible, i és el pla fonamental del sistema de coordenades horitzontals
August Ferdinand Möbius
Astronomia
Matemàtiques
Matemàtic i astrònom alemany.
La seva obra Der barycentrische Calcül 1827, fonamental per al desenvolupament de la geometria projectiva, aportà nombroses innovacions orientació sistemàtica dels segments, àrees i volums, concepte de raó anharmònica, noció general de transformació homogràfica, etc Estudià les transformacions circulars sobre el pla en la seva obra Theorie der Kreisverwandschaft 1855 Donà el primer exemple de superfície unilateral amb la coneguda banda o cinta de Möbius La seva obra completa Gesammelte Werke fou publicada en quatre volums a Leipzig durant els anys 1885-87
Konstantin Eduardovič Ciolkovskij
© Fototeca.cat
Astronomia
Científic rus, un dels membres més destacats de la primera generació de capdavanters de l’astronàutica.
En la seva obra més important, L’exploració de l’espai còsmic per mitjà dels motors de reacció 1903, anticipà les teories de la moderna astronàutica exposà per primera vegada la possibilitat de viatjar per l’espai extraatmosfèric aprofitant el poder de reacció dels coets per a llur propulsió, i, després d’establir la raó de masses dels coets, donà a conèixer la fórmula fonamental de l’astronàutica Conseqüència d’aquesta fou d’establir el sistema de dividir els coets en diversos trams, el qual ha estat adoptat després universalment astronàutica Proposà, també, el canvi del…
John Archibald Wheeler
© Universitat de Texas
Astronomia
Física
Físic i astrofísic nord-americà.
Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973 publicà…
Ruggero Giuseppe Boscovich
Astronomia
Física
Matemàtiques
Físic, astrònom i matemàtic italià, d’origen croat.
Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…
meteor
Astronomia
Meteorologia
Fenomen lluminós que hom observa en el firmament i és originat quan un meteoroide entra en l’atmosfera terrestre; popularment, hom l’anomena estel fugaç.
Els meteors més corrents apareixen com un punt lluminós que es mou per entre els estels fins que s’apaga d’una manera més o menys brusca En alguns casos, el meteor deixa un rastre lluminós o deixant que pot romandre en el firmament durant un cert temps i pot ésser de color blanc, verd, vermell o groc L’origen de la lluminositat és la tornada a l’estat fonamental dels àtoms ionitzats, o simplement excitats, pel fregament del meteoroide amb l’aire Generalment, en els casos en què els deixants són persistents, els meteors van acompanyats de sorolls característics de tro, canonada o…
longitud galàctica
Astronomia
Arc del cercle fonamental galàctic determinat pel cercle màxim que passa per l’astre i un punt que hom pren com a origen, fixat per conveni.
És una de les coordenades del sistema de coordenades galàctiques coordenada 2
observatori astronòmic
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
radioastronomia
Astronomia
Branca de l’astronomia que estudia les ones radioelèctriques que arriben de l’espai exterior.
La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…