Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús. En col·laboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini (1750-53). En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia. A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium (Viena, 1758), criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als suscitats per l’esquema cartesià, i feu una generalització de l’acció a distància entre dos punts com a principi explicatiu bàsic aplicable a qualsevol fenomen. Al final del segle XIX la seva obra fou revaloritzada a partir dels debats entorn de l’atomística i de la utilització de models per a representar els inobservables físics. També es mostrà contrari a la teoria newtoniana de la propagació rectilínia de la llum en Dissertatio de lumine (1794).