Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
fotosfera
Astronomia
Capa de la superfície del Sol de la qual provenen gairebé totes les radiacions solars que arriben a la Terra.
Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…
espectre llampec
Astronomia
Espectre d’emissió de la cromosfera solar observat en els eclipsis solars totals, en el moment en què el disc de la Lluna tapa completament el disc solar.
Gairebé totes les ratlles d’emissió d’aquest espectre coincideixen amb les ratlles d’absorció de l’espectre solar La duració d’aquest fenomen és d’uns 10 s
Uranometria
Astronomia
Atles celeste publicat el 1603 per Johann Bayer.
Aquest atles era constituït per 51 mapes detallats de determinades regions del firmament Cada constellació apareixia sobreposada a la figura corresponent al seu nom Aquests dibuixos, veritables obres d’art, inspiraren gairebé tots els successors de Bayer
Ganimedes
Astronomia
El més gran i més brillant dels satèl·lits galileians de Júpiter, descobert per Galileu el 1610.
El diàmetre és de 5 256 km, per la qual cosa és el satèllit més gran del sistema solar el radi orbital és de 1 070×10 3 km, té una massa 2,2 vegades superior a la de la Lluna i hom el podria veure a ull nu si la gran brillantor de Júpiter no en pertorbés l’observació El període de rotació, de 7,15 dies, coincideix amb el de revolució entorn de Júpiter és, doncs, un cas de rotació capturada , com el de la Lluna És molt probable que Ganimedes tingui atmosfera Hom suposa que l’escorça superficial d’aquest satèllit és formada principalment per glaç, i que les zones més fosques que mostren les…
Titània
Astronomia
Tercer satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel el dia 11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 438 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,023 i és situada gairebé al mateix pla equatorial d’Urà El seu moviment té lloc en sentit retrògrad i el període de revolució sideral és de 8 dies, 16 h, 56 min i 30 s Titània té un diàmetre d’uns 1600 km i una massa de 26×10 2 3 g Quan Urà és en oposició hom observa Titània com un astre de magnitud14
Oberó
Astronomia
Satèl·lit d’Urà, descobert per F.W.Herschel l’11 de gener de 1787.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 583 000 km L’òrbita té una excentricitat de 0,001, és situada gairebé en el pla equatorial d’Urà i el moviment té lloc en sentit retrògrad El període de revolució sideral és de 13 dies 11 h 7 min i 7,1 s Té un diàmetre d’uns 1 600 km i una massa d’uns 10 2 0 kg Quan Urà és en oposició, hom observa Oberó com un astre de magnitud 14,2
Johann Louis Emil Dreyer
Astronomia
Astrònom danès.
Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906
Umbriel
Astronomia
Segon satèl·lit d’Urà, descobert per W.Lassell el 24 d’octubre de 1851.
La seva distància mitjana al centre d’Urà és de 267 000 km La seva òrbita té una excentricitat de 0,004, i és situada gairebé en el mateix pla equatorial d’Urà El període de revolució sideral és de 4 d, 3 h, 27 min i 37 s, i el moviment té lloc en sentit retrògrad Umbriel té un diàmetre d’uns 700 km i una massa de 43 × 10 2 3 g Quan Urà és en oposició, hom observa Umbriel com un astre de magnitud 15,8
Tetis

Tetis fotografiat per l’astronau Cassini (maig del 2012)
© NASA
Astronomia
Tercer satèl·lit de Saturn, descobert per G.D. Cassini el dia 21 de març de 1684.
La seva distància mitjana al centre de Saturn és de 294000 km La seva òrbita té una excentricitat que és gairebé nulla i una inclinació, respecte a l’equador de Saturn, d’1°6´ El període de revolució sideral és d’1 dia, 21 h, 18 min i 26,1 s, i el moviment té lloc en sentit directe El diàmetre de Tetis és de 1000 km, i la seva massa és de l’ordre de 6,2610 g Quan Saturn és en oposició hom observa Tetis com un astre de magnitud 10,5
cinyell de Van Allen

Els cinyells de Van Allen
© NASA
Astronomia
Zona de partícules d’alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cinyell.
Fou descobert l’any 1958 per JA Van Allen i el seu equip, a partir de les dades proporcionades pels satèllits del tipus Explorer i Pioneer Les partícules que constitueixen el cinyell de Van Allen són electrons i protons de gran energia Té una forma gairebé toroidal i una extensió que comprèn aproximadament des dels 75°N fins als 75°S de latitud al costat illuminat de la Terra, i dels 70°N als 70°S de latitud al costat fosc D’acord amb l’espectre d’energia de les partícules, hom pot considerar que el cinyell de Van Allen és dividit en diferents cinyells parcials Els més…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina