Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1764, l’any següent se n’anà a Palerm per ocupar una càtedra de matemàtiques superiors El 1791 fundà un observatori astronòmic que situà a la torre del Palau Reial A partir del 1792 inicià una llarga sèrie d’observacions i publicà un catàleg de 7 646 estels el 1801 descobrí el primer asteroide conegut, al qual donà el nom de Ceres A partir de l’any 1817 dirigí la construcció de l’observatori de Capodimonte

Educat a Edimburg, Moscou i Berlín, estudià també a Zuric i Viena economia i psicoanàlisi, la qual arribà a practicar professionalment a Palestina 1924-39 Des del 1939 residí als EUA Suggerí l’existència d’ones cerebrals característiques en els epilèptics Interessat per la cosmologia, emeté uns postulats molt controvertits per la ciència moderna suggerí que l’atmosfera de Venus podia ésser molt calenta 1950 la qual cosa fou confirmat en una prova espacial molt posterior suggerí que Júpiter emetia ones de ràdio 1953, tal com fou confirmat experimentalment el 1955, i proposà l’…

Fou un dels principals defensors de la teoria de l’Univers anomenada de l’estat estacionari , que sosté que l’univers és en constant expansió, al temps que hi té lloc una contínua creació de matèria que en manté inalterada la densitat També investigà la cosmogonia del sistema solar i donà a conèixer un model anomenat del camp magnètic central Del 1967 al 1972 fou director de l’institut d’astronomia teòrica de la Universitat de Cambridge Publicà nombroses obres de divulgació científica, entre les quals cal destacar Frontiers of Astronomy 1955, Galaxies, Nuclei and Quasar 1965, Man in…

Doctorat a la Universitat de Leipzig 1933, on ensenyà física de 1934 a 1936, aquest any passà al Kaiser Wilhelm Institut posteriorment Max Planck Institut, on romangué fins el 1942, i d’aquest any fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, després de la qual fou professor a l’institut Max Planck de Göttingen 1945 i a Hamburg 1957 s’incorporà al departament de filosofia fins el 1969 De 1970 a 1980 fou director fundador de l’Institut Max Planck de Ciències Socials de StarnbergFou defensor d’una tesi segons la qual no era possible d’establir enunciats referents a l’univers considerat globalment L…

Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906

Fou la primera a proposar 1925 que el Sol és constituït bàsicament d’hidrogen, fet que suposà un canvi en les idees de l’època sobre la constitució dels estels Es doctorà a la universitat americana de Harvard, on fou la primera dona a esdevenir doctora, amb la tesi Stellar Atmospheres A Contribution to the Observational Study of High Temperature in the Reversing Layers of Star  1925, i on continuà desenvolupant la seva carrera científica Entre els seus treballs científics destaca l’estudi de les atmosferes estellars i de l’estructura de la Via Làctia a partir dels estels d’alta…

Estudià a la Johns Hopkins University de Baltimore, on es doctorà el 1933 L’any següent anà a Copenhaguen, on collaborà amb Niels Bohr en la recerca sobre el nucli de l’àtom Professor a la Universitat de Princeton des del 1938, el 1943 participà en el projecte Manhattan, que desenvolupà la primera bomba nuclear Posteriorment retornà a Princeton, on dugué a terme la seva carrera acadèmica i de recerca fins a la jubilació 1976 Fou un dels principals descobridors dels forat negre el 1967 i, juntament amb Bryce deWitt, fou un pioner dels estudis sobre la gravetat quàntica El 1973 publicà…

Entre el 1947 i el 1979 fou professor i director de l’observatori de la Universitat de Princeton Escriví diversos treballs sobre la física de les galàxies i la formació dels estels, entre els quals cal destacar Diffuse Matter in Space 1968, Searching Between the Stars 1982 i Dynamical Evolution of Globular Clusters 1987 Fou un dels màxims responsables del projecte que dugué a la construcció del telescopi espacial Hubble, llançat a l’espai el 1990 Estudià la matèria interestellar i elaborà una teoria sobre el creixement dels grans de pols interestellar a partir dels àtoms i les…

Cursà estudis de física i matemàtiques al Collegium Romanum, i el 1726 entrà a la Companyia de Jesús En collaboració amb Christopher Mainer amidà l’arc de meridià entre Roma i Rímini 1750-53 En ésser els jesuïtes expulsats d’Itàlia el 1773, anà a París per invitació de Lluís XIV, on li fou concedida la direcció del departament d’òptica naval fins el 1782, que tornà a Itàlia A la seva obra fonamental, Theoria philosophiae naturalis redacta ad unicam legem virium in natura existentium Viena, 1758, criticà els conceptes fonamentals de l’obra de Newton, considerant-los similars als…

Director del laboratori d’atmosferes planetàries Fou professor en diverses universitats, entre les quals la de Cornell Conegut pels seus treballs sobre atmosferes i superfícies planetàries, formulà la hipòtesi de l’existència de l’efecte hivernacle en l’atmosfera de Venus 1960 formà part dels equips de treball de les missions Mariner 9 i Viking 1 i 2 a Mart i Voyager 1 i 2 a Júpiter i Saturn De 1968 a 1979 estigué al capdavant de la revista Icarus , portaveu internacional dels estudis planetaris Treballà també en l’ exobiologia A més de molts articles científics és autor o coautor de més d’…