Resultats de la cerca

El principi antròpic té diverses formulacions La versió forta indica que les lleis de qualsevol Univers han de ser de tal manera que permetin l’existència d’observadors El principi dèbil indica que els valors de determinades constants que marquen les característiques de l’Univers no poden tenir qualsevol valor, sinó només aquell que permeti el desenvolupament de l’ésser humà Ambdues definicions han suscitat una gran controvèrsia científica, que va des de l’afirmació que el principi és tautològic fins que implica la presència d’un programador que hagi ajustat els paràmetres físics Així doncs,…

Fou professor de matemàtiques a Heidelberg 1586 i a Tübingen 1584 Partidari aferrissat del sistema heliocèntric de Copèrnic, convencé dels seus avantatges el seu deixeble Johannes Kepler Indicà les possibles causes de la llum cendrosa de la Lluna que hom observa durant el quart creixent i el quart minvant L’any 1596 edità el Mysterium cosmographicum de Kepler

Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt

Les primeres observacions d’espectres estellars foren fetes per Fraunhofer  1817, i Kirchhoff indicà el 1860 que la identificació de les ratlles negres permetia de reconèixer els elements presents a l’atmosfera de l’astre El veritable fundador de l’anàlisi espectral fou, però, el Pare Secci, el qual des del 1863 fins al 1868 observà i descriví els espectres de més de 400 estels i en donà una primera classificació L’anàlisi espectral es fonamenta en la comparació dels espectres estellars continus, de ratlles i de bandes amb els de les fonts terrestres espectroscòpia , i en la…

En termes del factor còsmic d’escala R té l’expressió q 0 = -R d 2 R /dt 2 / dR /dt 2 Els diferents valors de q 0 corresponen als diferents models d'Univers q 0 < 1 / 2 corresponen a un Univers obert expansió contínua, q 0 > 1 / 2 corresponen a un Univers tancat collapse final en un temps finit, i q 0 = 1 / 2 correspon a un Univers infinit i un espai euclidià

Constitueix el disc visible del Sol, que és el disc lluminós que hom pot observar en condicions normals Té una profunditat d’uns 400 km La temperatura a les regions més profundes és de 7 500°K, però va disminuint, fins que arriba a un valor de 4 700°K a les regions més externes Les zones més profundes de la fotosfera es mesclen amb una regió d’una gran opacitat on predominen els moviments convectius, anomenada zona convectiva Sol La superfície no pertorbada de la fotosfera té una estructura granular, els elements de la qual són uns polígons o celles de forma irregular que tenen una amplada de…

Quan les coordenades són l’índex de color i la magnitud absoluta visual, el diagrama és anomenat diagrama HR color-magnitud , quan són l’índex de color i la lluminositat, diagrama HR color-lluminositat , i quan són la temperatura efectiva i la magnitud absoluta bolomètrica, diagrama HR teòric La majoria dels punts són situats en una banda llargaruda anomenada seqüència principal a sobre hi ha una agrupació corresponent als estels gegants , una que inclou els estels supergegants , i una altra agrupació, situada a sota, correspon als nans blancs Aquest diagrama és emprat per a estudiar l’…

Per aquest motiu només és visible des de la Terra durant la petita part de la seva òrbita en què s’apropa al Sol periheli tot desenvolupant la cua lluminosa que els caracteritza Estructura i estudi dels cometes La imaginació popular considerà que les aparicions dels cometes, inesperades i inexplicables, eren signes enviats pels déus per anunciar catàstrofes futures, i no fou fins als grecs que hom intentà de donar una explicació racional del fenomen Aristòtil suposà que els cometes eren simples meteors atmosfèrics i no admeté la idea d’Apolloni de Mindes, que defensava l’opinió que els…

Ho experimenten com a conseqüència del moviment d’allunyament d’aquest respecte al receptor desplaçament cap al vermell , pròpiament o de l’existència de camps gravitacionals intensos desplaçament cap al vermell gravitacional Si l’objecte emissor té un espectre que presenta una ratlla, d’absorció o d’emissió, de longitud d’ona λ’ que indica la presència d’un determinat element químic, i hom la compara amb la longitud d’ona λ que té aquella ratlla concreta en l’espectre de l’element observat en una experiència realitzada en un laboratori terrestre, hom determina un desplaçament increment Δλ=…