Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
zenit
Astronomia
Punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la vertical astronòmica del lloc geogràfic d’aquest observador (horitzó astronòmic).
En el sistema de coordenades horitzontals, el zenit és el punt de màxima altura possible 90° El punt diametralment oposat al zenit rep el nom de nadir Hom defineix també un zenit geodèsic com el punt d’intersecció de l’hemisferi celeste situat sobre un observador amb la recta que és normal a la superfície de l’ellipsoide terrestre, en el punt geogràfic on es troba l’observador
coordenades astronòmiques

Coordenades astronòmiques. D’esquerra a dreta: coordenades horitzontals (azimut i altura), coordenades horàries (angle horari i declinació), coordenades equatorials (ascensió recta i declinació), coordenades eclíptiques (longitud celest i latitud celest), i coordenades galàctiques (longitud galàctica i latitud galàctica)
© fototeca.cat
Astronomia
Paràmetres que determinen la posició d’un astre a l’esfera celeste.
El propòsit principal de l’astronomia de posició consisteix a determinar les posicions aparents que ocupen els astres al firmament, considerant que aquests es distribueixen sobre la superfície d’una esfera de radi arbitrari i centrada en la Terra, anomenada esfera celeste D’aquesta manera calen dos paràmetres angulars per a situar sobre aquesta esfera qualsevol astre, el valor numèric dels quals paràmetres és distint segons el sistema de coordenades elegit cada sistema de coordenades és determinat per un eix fonamental i per un cercle màxim, dit cercle fonamental , que és donat per la …
nonagenari
Astronomia
Punt de l’eclíptica situat a més altura sobre l’horitzó.
Hom el determina comptant 90° sobre l’eclíptica i a partir de la intersecció d’aquesta amb l’horitzó
node
Astronomia
Cadascun dels dos punts en els quals l’òrbita d’un astre talla el pla de l’eclíptica.
La línia que uneix aquests dos punts rep el nom de línia dels nodes , i és la intersecció del pla de l’òrbita de l’astre amb el pla de l’eclíptica El node pel qual l’astre travessa l’eclíptica en el sentit S-N rep el nom de node ascendent , i el node pel qual l’astre passa en el sentit N-S és anomenat node descendent En el cas que l’astre considerat no pertanyi al sistema solar, hom escull arbitràriament, en comptes de l’eclíptica, un altre pla de referència
primer punt d’Àries
Astronomia
Punt d’intersecció de l’eclíptica amb l’equador celeste.
A partir d’aquest punt són comptats l’angle sideri, l’ascensió recta i el temps sideri A causa de la precessió dels equinoccis, el primer punt d’Àries és sotmès a un moviment en sentit retrògrad d’uns 50’,25 l’any, moviment que no és uniforme a causa de la nutació Com a conseqüència d’aquest moviment, el primer punt d’Àries es troba ara en la constellació dels Peixos És conegut també per punt vernal, punt equinoccial o equinocci de primavera, i és representat pel signe d’Àries eclíptica
eclíptica

Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
Astronomia
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.
L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La inclinació…
línia meridiana
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.
Determina sobre l’horitzó els punts N i S
astrometria
Astronomia
Part de l’astronomia que s’ocupa de l’estudi de la posició dels astres i de llurs moviments; el seu objecte és de transportar, per mesura d’angles, les direccions dels astres a punts de referència coneguts.
Els seus complements matemàtics són, d’una banda, la mecànica celeste i, en general, tota l' astronomia teòrica i, de l’altra, el que hom designa com a astronomia esfèrica L’astrometria no s’ocupa de la distància a què es troben els astres, sinó de la direcció en què són observats, la qual cosa permet d’usar la projecció de llur posició real en una esfera ideal, l’esfera celeste, en la qual són representats tots els sistemes de coordenades Combinant aquestes amb les coordenades geogràfiques mesurades damunt l' esfera terrestre , representació també ideal de la Terra, hom podrà obtenir la…
paral·lel d’altura
Astronomia
Cercle de l’esfera celeste determinat per la intersecció d’un pla paral·lel a l’horitzó amb l’esfera celeste.
Els punts situats sobre un parallel d’altura tenen tots la mateixa altura
línia dels solsticis
Astronomia
Línia imaginària perpendicular a la línia dels equinoccis els punts d’intersecció de la qual amb l’eclíptica determinen els solsticis.