Resultats de la cerca

El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots…

La possibilitat que els cossos celestes emetessin també ones radioelèctriques, juntament amb les radiacions lluminoses, ja fou pronosticada a la fi del segle XIX, però els receptors de què hom disposava a l’època no foren capaços de captar-les El 1930 Karl G Jansky observà l’existència d’unes ones paràsites que arribaven sempre d’una mateixa direcció del firmament Jansky explicà aquest fet suposant que la font d’ones radioelèctriques era a l’espai interestellar i en donà les coordenades astronòmiques, les quals, segons hom observà més tard, pertanyen a una radiofont molt intensa que ocupa el…

Història Els primers sistemes astronòmics no distingien el sistema solar de la resta de l’Univers Afirmaven que la Terra era al centre de l’Univers geocentrisme , i que al seu voltant giraven el Sol, la Lluna, els planetes i els estels fixos, transportats tots ells per unes esferes cristallines A més, es pensava que els cometes i els meteorits eren fenòmens locals que s’originaven dins el mateix embolcall atmosfèric de la Terra Aquestes hipòtesis foren acceptades per tothom durant l’edat mitjana, bé que ja al segle IV aC Aristarc suggerí que era la Terra la que girava entorn del Sol, i que…