Resultats de la cerca

Inventà un sistema per a observar les protuberàncies solars, i el 1868 descobrí l’heli a l’atmosfera del Sol

Jesuïta, estudià matemàtiques a Ingolstadt i després s’inicià en astronomia El 1616 es traslladà a Innsbruck i el 1626 a Neisse Estudià les taques solars, mitjançant diversos aparells que construí Inventà el telescopi de refracció Els resultats de les recerques foren publicats en l’obra Rosa Ursina 1626-30 Estudià també la fisiologia de la visió i el paper de la retina i del cristallí

Fou catedràtic de Harvard i director del seu observatori astronòmic Féu importants treballs de fotometria estellar i inventà el fotòmetre de doble imatge Fou també un dels introductors de les tècniques fotogràfiques en el camp de l’observació astronòmica, i inicià l’elaboració d’un dels més importants catàlegs fotogràfics del cel Començà el Henry Draper Catalogue, on hi ha les posicions de molts estels i llur classificació espectral actualment aquest catàleg conté uns 400 000 astres

Conegut també amb el nom llatinitzat de Petrus Nonius , inventà el doble regle graduat, capaç d’apreciar fraccions de longitud inferiors al mig millímetre nònius Cosmògraf reial i professor a Coïmbra, escriví De arte atque ratione navigandi 1546, on indicà que la distància mínima entre dos punts de la superfície terrestre no és donada per la corba que talla els meridians amb un angle constant, sinó per l’arc de cercle màxim És autor, també, d’un tractat d’àlgebra i donà la solució correcta al problema del crepuscle més curt

Residí a Toledo, on, treballant com a artesà en la construcció d’instruments encarregats pels astrònoms d’al-Na'mūn, aquest l’inicià en el coneixement de l’astronomia És considerat un dels científics més notables del món islàmic Inventà l’assafea a partir de l’astrolabi pla, descobrí el moviment propi de l’apogeu solar i contribuí en l’establiment de les taules astronòmiques sobre les quals es fonamentaren, més tard, les alfonsines Escriví nombrosos tractats, alguns dels quals conservats només en llur versió hebrea Tractat relatiu al moviment dels estels fixos o llatina L’obra astronòmica d…

Professor de matemàtiques a Cambridge 1826, on fou director de l’observatori 1828, i astrònom reial 1835-81 En òptica destaca el seu treball sobre les difraccions i la descripció i correcció de l’astigmatisme 1825 Modernitzà l’observatori de Greenwich i millorà el sistema d’observacions meridianes, sistematitzant-ne l’ús i desenvolupant la pràctica dels registres fotogràfics 1848 Mesurà la densitat mitjana de la Terra, formulà una teoria sobre l’arc iris, estudià el magnetisme terrestre a partir de la hipòtesi de la isostàsia amb JH Prat, el 1885 Inventà un mètode per a la compensació de l’…

Director de la biblioteca d’Alexandria La part principal de la seva obra són els escrits sobre astronomia, matemàtiques i geografia Mesurà la circumferència terrestre amb un error d’uns 90 km respecte a les estimacions actuals, i també l’obliqüitat de l’eclíptica per mitjà de l’observació de la diferència existent entre les altures del Sol durant els solsticis d’estiu i d’hivern Estudià el problema de la duplicació del cub i inventà un sistema mecànic per tal d’obtenir, donats dos segments, llur mitjana proporcional Ideà l’anomenat garbell d’Eratòstenes , que proporciona el mètode per a…

Hom ha especulat sobre un possible origen judeoconversEs graduà en arts a València, on estudià vers 1530-40 Professor d’hebreu a la Universitat d’Ancona, tornà a València, on fou professor particular de matemàtiques i catedràtic d’hebreu 1563 i de matemàtiques 1567 de la Universitat El 1579 passà a Salamanca com a catedràtic de les mateixes matèries Observà l’anomenat cometa del 1572 , actualment identificat com a Supernova de Tycho Brahe, sobre el qual publicà Libro del Nuevo Cometa el 1573, des d’on atacà la tradicional creença en la immutabilitat dels astres, en determinà la posició…

Estudià filosofia, matemàtiques i nàutica a Barcelona Ingressà a l’orde de trinitaris calçats després d’un viatge a Veracruz 1789 Fou catedràtic de cosmografia i de matemàtiques 1803 i de nàutica 1806 a l’Escola de Nàutica de Barcelona Ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts 1803, on llegí un Proyecto de una medida universal sacada de la Naturaleza , i collaborà amb els astrònoms Jean Baptiste Delambre i Pierre François Méchain durant llur estada a Catalunya per a la determinació del metre 1805 Durant la guerra del Francès, adscrit com a topògraf a l’estat major dels generals O’Donnell i…

Fou fundador 1813 i primer director vitalici de l’observatori de Königsberg El 1804 calculà l’òrbita del cometa de Halley i, d’ençà del 1835, estudià la forma de les cues dels cometes, treballs que foren continuats per Bredikhin Introduí les avui anomenades funcions de Bessel, les quals usà per primer cop el 1817 per a intentar de resoldre el problema dels tres cossos i, més tard, en l’estudi de les pertorbacions planetàries Establí la posició exacta d’uns 50000 estels, la qual cosa li permeté d’ésser el primer a mesurar la parallaxi d’un estel 0,31’ per al 61 Cygni el 1838, i deduir la…