Resultats de la cerca

Confeccionà el primer atles celeste pròpiament dit, la Uranometria 1603, on per primera vegada designà els estels amb una nomenclatura racional de tipus científic Ordenà els estels d’una constellació segons llur brillantor relativa, assignant-los lletres correlatives de l’alfabet grec Establí dotze noves constellacions australs i uns cinc-cents estels més dels catalogats per Tycho Brahe

Ingressà a la Universitat de Leipzig, i el 1450 es traslladà a Viena per estudiar amb Peurbach Més tard anà a Itàlia a perfeccionar el grec amb el cardenal Bessarió, per tal de completar la traducció al llatí de l' Almagest , iniciada per Peurbach Müller inclogué en aquesta traducció un prefaci amb una sèrie d’argumentacions defensant la immobilitat de la Terra El 1471 s’establí a Nuremberg, on l’any següent pogué observar el pas d’un cometa molt brillant, probablement el cometa de Halley, i descriví en un opuscle les seves observacions Bisbe de Ratisbona 1475, aquest any fou cridat a Roma…

Estudià a la Universitat de Berlín, on es doctorà l’any 1845 Elaborà un mètode per a determinar la parallaxi del Sol El 1846 descobrí el planeta Neptú, i el 1851 fou nomenat director de l’observatori de Breslau

El 1774 fundà el “Berliner astronomisches Jahrbuch”, i el 1786 fou nomenat director de l’observatori astronòmic de Berlín És conegut universalment pel fet d’haver difós la llei de Titius-Bode Entre les seves obres destaca la Uranographie 1801, collecció de mapes celestes acompanyada d’un catàleg de 17 240 estels

Demostrà la rotació de la terra per la desviació d’un cos en caiguda lliure i féu experiments sobre la variació de la velocitat del so amb la temperatura Amb HW Brandes, féu els primers experiments sobre les trajectòries dels meteorits i en concloí l’origen extraterrestre 1798

Deixeble de Gauss, l’any 1816 fou nomenat astrònom de l’observatori de Gotha Més tard esdevingué director de l’observatori de Berlín i professor de la Universitat d’aquella mateixa ciutat Els seus treballs més importants es relacionen amb l’estudi dels cometes Calculà els elements de l’òrbita d’una sèrie de cometes observats entre el 1680 i el 1818 i demostrà que corresponien a un mateix cos celeste, que després batejà amb el propi nom També calculà la parallaxi solar a partir de les dades obtingudes gràcies als passos de Venus davant el Sol, que s’esdevingueren els anys 1761 i 1769

Fou professor a Zuric i director de l’observatori federal El 1882 descobrí les relacions entre les taques solars i el magnetisme terrestre

És autor d’un dels primers mapes científics de la Lluna, i féu nombroses investigacions sobre el centre dinàmic de la Via Làctia Fou un íntim collaborador de WBeer

Fou director de l’observatori de Göttingen En 1753-61 féu nombroses observacions dels moviments de la Lluna, publicades pòstumament el 1770 També elaborà un catàleg estellar d’un miler d’estels zodiacals El 1761 establí una fórmula per tal de poder calcular i corregir les desviacions instrumentals

Fou director de l’observatori d’Armagh Irlanda 1882-1916 i president de la Royal Astronomical Society 1923-26 Elaborà el segon catàleg d’Armagh 1886, on hi ha catalogats 3 300 estels, i el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars 1888, que completà fins localitzar gairebé 13 000 galàxies i cúmuls estellars Estudià tots els models planetaris proposats fins al s XVII Entre les seves obres destaquen Tycho Brahe, a Picture of Scientific Life in the 16th Century 1890 i History of the Planetary Systems from Thales to Kepler 1906